Millorant Joan Gaspart

Neus Bonet, assenyalant l'últim oient que li queda per exterminar.

La de l'afoto és una excel.lent professional. La van contractar per enfonsar Catalunya Ràdio i a fe de Déu que ho està aconseguint.

La tal Bonet s'ha pimplat en mig any 100.000 oients. Poca broma. Imagineu el Camp Nou ple a vessar i que de sobte un raig extraterrestre fulmina tothom: això és el que ha fet la nostra amiga.

Ara, com en tota bona operació militar, no ha estat sola. La ràdio nacional ha perdut el lideratge per primer cop des de la seva fundació. Un altre professional gens partidista, Joan Barril, s'ha vist superat per César Vidal. A Catalunya. Simplement insuperable. Felicitats.

Un altre exemple de la capacitat de gestió de Montilla, aka el president que no parlava la llengua del país que governava.

Ja ens van advertir que el tio, de carisma no en tenia, però que la gestió era el seu fort. Aquí van els moments més àlgids d'aquesta insuperable gestió des que va arribar al Pati dels Plàtans, o com es digui:

1-Hem crescut cada any menys que la mitjana de la merda d'estat que tenim.

2-Hem tingut cada any més inflació que la merda d'estat que tenim.

3-Hem perdut renda mitjana i hem retrocedit en R+D respecte a la merda d'estat que tenim.

4-En ensenyament els indicadors fan pena.

5-La majoria d'infraestructures decisives (Quart Cinturó, Rodalies, Corredor Ferroviari, MAT...) està aturades.

6-Enfonsament dels mitjans de comunicació públics.

I ja no parlo d'espectacles leonardodantescos amb el tal Saura i altres comunistes.

El seu fort és la gestió. No em vull imaginar com són els seus punts febles.

Parany de coherència

"El Madrid es el club del señorío".

Orgull, felicitat, llegenda

Sóc conscient que cal algun títol per acabar de donar sentit a tot plegat.

Però, ara, just abans de començar la batalla decisiva, deixeu-me exclamar un parell de coses:

AQUEST ANY ENS ENS HEU FET FELIÇOS COM MAI.

PERTÀNYER A AQUEST CLUB ÉS UN AUTÈNTIC ORGULL.

Dit això, gladiadors meus, ja heu entrat per sempre a la memòria col.lectiva de tot un poble. Ara cal anar més enllà: convertir-vos en llegenda.

Associació d'idees

No em digueu perquè, però aquest senyor té tota la pinta de dur calces.

Jo tenia una Bomber, i ara corro la cursa

Ahir vam còrrer la Cursa dels Bombers. Era el debut de "La Mirada de Messi" en els 10km i la cosa va anar sobre rodes. Bé, sobre wambes, concretament.

El tio va comportar-se com un campió i vam acabar en 54 minuts, una mica per sota del temps que teníem previst.

Jo la vaig còrrer per acompanyar-lo, però la veritat és que vaig disfrutar. 17.000 persones fent esport pels carrers de Barcelona, una organització IMPECABLE, bon temps i gran selecció musical. A destacar l'sms que van enviar amb el teu temps i posició. Felicitats a Nike i als organitzadors.

I emocionant veure a molta gent com jo estava ara fa un any exactament: creuant per primer cop la meta després de 10 km. Way to go.

Això és una puta merda

Intentem fer una barreja entre Desperate Housewives i Sex and the City i ens surt aquest trunyaco. El vaig veure un minut i en vaig tenir prou comprovar que es tracta d'una solemne mariconada, plena de tòpics i amb un guió que podia haver escrit qualsevol perroflauta drogat. He vist gent a la garjola per molt menys.

Si no sabem fer tele, per què en fem? Dediquem-nos a les nostres especialitats: la corrupció, la mala educació, el servilisme davant Espanya i la crema catalana, per exemple.

Clar que podria ser pitjor. Com a mínim alguna de les ties que hi surten estan bones. A Espanya encara fotrien la Carmen Machi o la Blanca Portillo.

Vaig a potar. Fins ara.

Coses gracioses que he sentit darrerament

"El problema de Caja Castilla-La Mancha era de liquidez, no de solvencia".

"No hay ninguna otra caja en la misma situación".

"Los españoles tienen sus ahorros asegurados".

"Qualsevol altre davanter portaria els mateixos gols que l'Eto'o".

Estem morts

L'altre dia, al metro, em vaig topar amb això:




Amb la mirada en blanc, les cames fent-me figa i les mans tremolant, vaig aconseguir agafar-me a un romanès que en aquell moment sisava 3 carteres al mateix temps.

La desafortunadíssima trobada (la del tio de la foto, no la del romanès) encara em té certament trasbalsat. L'únic que puc assegurar al respecte és que l'Altíssim no perdona blasfèmies d'aquest calibre i que el proper cop que un tsunami es peti 7 milions de tios no us pregunteu què hem fet per merèixer això.

Hem fet el tio de la foto.

I la fúria del Totpoderós no tindrà límit.

Tinc

Una feina.

Una altra que m'acaba de sortir.

Obres a casa.

Un pis per acabar de moblar.

Dues bodes a l'horitzó.

Un blog.

Un altre creat per al meu futur nebot.

Una tesina de la uni per redactar.

Vàries curses per còrrer.

Flams de l'Àrea de Guissona a la nevera.

Coses taaaan segle XX

1.La tele.

2.La divisió esquerres-dretes.

3.La universitat pre-Bolonya.

4.El futbol sense físic.

5.El comunisme (i probablement el capitalisme).

6.Els tràmits presencials.

7.El cruyffisme i el nunyisme.

8.Treballar a l'oficina.

9.Els diaris.

10.El Real Madrid.

La mirada de Messi

Una altra al sac. Ahir vam fer els 7km de la II Cursa del Futbol Club Barcelona, en el debut de "La mirada de Messi" a l'alta competició. El tio va resistir sensacionalment i va arribar com un campió.

Vam fer un temps -que era el de menys- proper als 33 minuts. Cal dir que l'últim km estava mutilat, i eren només 600 metres, com em va apuntar el crono i han confirmat els amics de corredors.cat.

Per la resta, pujades considerables en el primer tram, baixades divertides després, decent bossa del corredor, ambient animat i bona notícia que el FCB confirmi la seva aposta per l'atletisme popular.

La propera cita, els Bombers 09 -amb gentada i preu ja massa alt- en la que tornarem a acompanyar "La mirada de Messi". Aquest finde farem la darrera tirada llarga de la temporada: 30 km per la Carretera de les Aigües, a veure si ho podem acabar. Després, m'agradaria algun cros de muntanya. El de Can Caralleu té molt bona pinta. I el Terç d'Empúries també caurà. Un pla chachi.

Per cert, em diuen que Mussaranya també s'apunta a això de les curses. Benvinguda!!

Fem un piscolabis?

És possible fer un mos decent, a un preu raonable i en un entorn agradabale en ple centre de Barcelona?

Des de fa uns mesos, la resposta és sí. Gràcies al Piscolabis (Rambla Catalunya 27, i també a Diagonal-Numància), es poden menjar tapes gustoses sense sentir-te atracat.

Així que deixeu-vos caure per allà i sigueu generosos a l'hora de demanar (les racions són molt minses, en consonància amb els preus).

Nosaltres vam tastar les croquetes, les braves, el pa amb tomàquet, uns calamars a la planxa, una minihamburguesa amb formatges, nachos amb guacamole i daus de salmó, amanida russa, un pintxo de truita i un de txaca. Tot molt correcte, sense arribar a un nivell altíssim, però molt decent.

De postres, tiramisú (casolà però fluixet) i coulant de xocolata amb gelat de galetes Maria, molt bò. La foto és de l'amic encantadísimo (un puto monstre).

La cervesa la serveixen ben freda, el personal és molt amable i el local molt espaiós. Obren fins la 1 de la matinada, amb servei continu durant tot el dia.

Un oasi en plena voràgine. I sopant com reis, amb cafès i tal, ens va sortir per 20 euros per tita.

Ovació!

Justícia

Bé, tard, però s'ha fet justícia. Amb gent que no es dutxa, que no s'ha llegit el pla contra el que protesta, que no té un nivell intel.lectual mínim i que coacciona gent molt més preparada i tolerant que ells, no cal debatre a res. Repartiment massiu de pizzes i cap a casa hi falta gent, que avui la mama ha fet macarrons.

I avui se sumen els profes, uns altres que es mereixen la mateixa recepta. Uns tios que, amb la que està caient, surten a protestar quan cobren 2.000 euros nets al mes, tenen un lloc fixe, més dies festius que laborals i unes jornades reduïdissimes, no es mereixen més que una Cuatro Quesos amb doble de mozzarella.

País.

I say No No Nooooo

Diumenge tenia la Mitja del Maresme. Però tres factors es van aliar contra mi:

-Com sóc subnormal, divendres vaig fer un entrenament de cames força intens. Total, que dissabte les tenia molt pesades.

-L'anunciada calor: 20 graus i humitat a tutti pleni.

-La perspectiva de passar el diumenge com dissabte, és a dir, prenent el sol, jalant i passegant per la platja.

Resultat: em vaig rajar de la cursa. Pel que es veu, vaig encertar de ple, perquè es veu que la calor va ser letal i que molts corredors van petar, com expliquen els amics de corredors.cat.

Per compensar, vaig sortir a córrer durant 1:30 (gairebé una mitja, que al final em vaig animar) a primera hora del matí pels camps, polígons i platges del Maresme.

El proper entrenament per allà serà l'atac al Castell de Burriac.

I pel que fa a les curses, diumenge els 7 km de la Cursa del FCB, amb el debut de "La Mirada de Messi" a l'alta competició, i dues setmanes més tard, la cursa dels Bombers. A veure que surt després!

Nada, nada

*

Scary Movie

Almunia afirma que la UE està preparada pel rescat de qualsevol país membre.

Una acció de Prisa val menys que un exemplar d'El País.

Amb una acció de Citigroup ara et podries comprar un hot dog.

L'atur als EUA puja fins a màxims dels darrers 25 tacos.



AIXÒ SE'N VA A PRENDRE PEL CUL.

Som-hi

Bé, ja és oficial.

El meu repte es diu Marató de Barcelona 2010.

Perquè la correré amb 30 anys.

Perquè serà el primer cop que la nostra marató superi els 10.000 participants.

Perquè coincidirà amb els Europeus d'Atletisme 2010 a BCN.

Perquè la vida és pels valents.

El Txacolí era de garrafón, pero tampoco es para ponerse así

Suposo que tots heu vist aquest vídeo.

Sí senyor. Aplaudeixo fervementment aquesta actuació. "Pongáme un par de pintxos mientras sierro la tragaperras. Agur".

És clar que sí. Que em destrosses casa meva, jo arrasso a cops de destral el teu bar.

Si el sistema policial i judicial funcionés, actuacions així no caldrien. Democràcia i tal. Però com el sistema és una puta estafa, i això és el puto paradís dels delinqüents, la resposta només pot ser una: o tu o els quinquis.

Ara només cal aplicar aquesta solució a altre tipus d'escòria. Calem foc als peatges, agafem per banda els carteristes de la Rambla, tallem els collons als tios que assalten cases, deixa'm a mi els latin kings. Jack Bauer is back in towm.

Per últim, congratular-me que la brunete acabi donant-me la raó i beneïxi la violència, amb titulars que parlen d'heroicitat i justificant les òsties del tio del bar.

Veieu? Al final, l'únic que no ens agrada de la violència és quan la patim nosaltres. Quan l'apliquem -com en aquest cas els nacionalistes espanyols-, ho trobem necessari i justificat. Qui li anava a dir als d'El País que em donarien la raó. Benvinguts al món real, xatos.

Simple

No segueixo gaire l'actualitat espanyola. De fet, me la bufa cosa fina.

Però pel que es veu el tal Bermejo ha dimitit.

I el PP té organitzada una trama de corrupció que riu-te'n de Jesús Gil (al cel sigui).

Bé, una reflexió sociològica de les que m'agraden: la simplicitat sempre guanya la partida. Si demostres que hi ha una xarxa de corrupció estratosfèrica en el primer partit de l'oposició i diverses administracions públiques, però la història és complicada, amb ramificacions, molts implicats i una trama fosca, adéu. La gent perd tot interès. You're fired.

Si ho pots reduir tot a una frase del tipus "Ya ves, Paco, !El ministro y el juez cazando juntos!", no et cal res més. Bingo.

Nota mental: el principi KISS (Keep it simple, stupid) s'imposa amb una contundència brutal en la comunicació pública. Sense excepcions.

Nota mental 2: aquesta gent a la que li sembla molt complicat seguir una trama QUE LI FOT ELS CALERS IMPUNEMENT és la que després decideix el futur de tots plegats. Inquietant.

Tornarem a vèncer

Vivim en un món ple de mariques i de subnormals.

Subnormals: els que pensen que els títols es guanyen com si res, els que donen les lligues per acabades al gener, els que criden "meeessi meeessi" quan anem 0 a 0, els que juguen a cantar "olé" perquè guanyem a un puto Numància que ha vingut a jugar honestament. A tots ells: no en teniu ni puta idea de futbol ni de la vida, cretins.

Mariques: els que cauen en les trampes de la Brunete, els que entren en pànic perquè perdem un partit, els que NO denuncien els crims arbitrals com els de dissabte. A tots ells: feu-vos de l'Apañó, monyes.

I entre tots ells, JO m'elevo i en veritat us dic: TORNAREM A VÈNCER.

Ens aixecarem amb un parell d'ous i ens veurem a Canaletes. No ho dubteu ni per un instant.

The peacemaker

Ara resulta que els fills de puta aquests posposen el nostre finançament fins a les putes eleccions gallegues, o què sé jo. Per cert, què collons és Galicia???

L'enèsima presa de pèl d'aquests mamons a un poble que es deixa trepitjar. Res de nou. L'elit ja no parla sobre l'estafa que suposa espanya, ja la donem per descomptada. Només ideem plans per acabar amb ells.

Quan la nostra revolució triomfi, el debat amb espanya anirà d'aquesta manera.

BAR de BUJALAROZ (poble mític d'Aragó, on s'acostuma a parar per fotre't un tiberi de camí a Madriz).

President de la Generalitat Revolucionària (PGR): "Pongáme una perdiz escabechada, y arroz con leche de postre, no acepto bromas. No Zapatero, no es a usted, era al camarero".

Zapatero Trolero (ZPT): "Ah, es que acabo de reunirme con Botín, y ya sabe, la costumbre de servir...".

Arriba la perdiu en escabetx. Zapatero demana una truita a la francesa perquè és un MARICA.

PGR: "Cállese, cretino. He venido a recuperar MI PASTA. Soy una persona dialogante, demócrata, tolerante, multicultural, sostenible y convencido de que hablando se entiende la gente. Por eso, en este maletín llevo un botón rojo conectado una la BOMBA ATÓMICA que acabamos de preparar en Capellades, preciosa vila catalana. O recibo en 24 horas en mi cuenta suiza el importe del déficit fiscal acumulado de Catalunya en los últimos 25 años o te meto un petardo POR EL CULO que no queda en pie ni Falete, peazo de cabrón. Tú, no él. Bueno, falete también es un cabrón".

ZPT: "Cáspita, no parece usted catalán...Bueno, yo...apoyaré...Si tu no hi vas ells tor..."

PGR s'aixeca de la taula, amb el seu maletí a la mà. Deixa anar un sonor rot amb regust a escabetx, es treu la picha i es pixa a la truita de ZP.

PGR: "24 horas, ZPT. O verás Albacete convertido en Hiroshima. Bueno, no notaríamos demasiado la diferencia, la verdad".

FADE TO BLACK.

Deu professions que no faria ni per 600k anuals

1-Redactor de l'As

2-Professor de català de Montilla

3-Inspector d'Hisenda a la Mina

4-Perruquer d'Antonio Franco

5-Assessor d'imatge del PP

6-Massatgista de Guti

7-Lletrista de Miguel Bosé

8-Arquitecte de la Plaça Lesseps

9-Venedor d'assegurances al barri de Farruquito (que és un fill de puta, per cert)

10-Enemic de Jack Bauer

Alterio me alteira

El Creador no té pietat. Castiga amb duresa a qui gosa desafiar-lo. I ara ha vingut a per nosaltres (veure foto).

Fa uns dies parlavem de l'aberrant adaptació de Damages i Boston Legal per part de la púrria televisiva espanyola.

Ara, el Totpoderós ens passa una dolorosa factura en forma d'una altra esperpent.

Antena 3 ha perpretat un ultratge a la finíssima sèrie de la BBC Life on Mars, en la que un poli de Manchester entra el coma i torna als anys 70.

Aquí, el trunyaco es dirà "La chica de ayer" (?) i estarà protagonitzat pel nefast Ernesto Alterio (??), qui ja ha comparat el seu viatge en el temps "amb el d'Ulises" (???).

El poli conduirà un SEAT i parlarà de Pirri i altres llegendes hispanes.

Ja només estem en mans de Déu, a ell preguem.

Deu frases que m'agrada sentir

1-Juguen Alves, Busi i Touré.

2-De postres tenim flam casolà, natilles i arròs amb llet.

3-El pla és pizzes i la quarta temporada sencera d'Entourage.

4-En aquesta botiga venem de tot.

5-Que se'n vagin a prendre pel cul, aquests espanyols.

6-Demà aniré a sopar amb unes amigues. T'importa quedar-te sol?

7-El Madrid tiene que buscar la excelencia.

8-Acabem de descobrir una trilogia desconeguda de Joan Sales.

9-Us he portat aquest fuet de Vic.

10-Has vist que torna Muchachada Nui?

Los gemelos golpean una vez

Segona mitja al sac. Un minutet menys que a Sitges, a prop 1:41.

Curiosament, vaig patir més que a la primera. Tampoc res de l'altre món, però entre el quilòmetre 10 i el 15 vaig notar un bessó carregat i ho vaig arrossegar. Potser perquè coneixia més el recorregut i se'm va fer més pesat, potser per mala sort o potser perquè l'entrenament no va ser del tot idoni. Caldrà treballar una mica més les cames, cosa que podria dir el Hleb, també. Ara, vaig acabar sprintant i tal. Cosa que ell no pot dir.

Per la resta, tot molt bé. Maco córrer a casa, curosa organització i bon ambient.

I ara, la tercera ha de caure al Maresme. El 15 de març anirem a Calella a una de les més ràpides -diuen- d'Europa. Després, direm adèu a la temporada de curses amb un intent de 30 quilòmetres entrenant, les populars de 10 i alguna de muntanya. Si es posa pel mig una altra mitja tontorrona, no es descarta. I de cara a l'estiu, nedar, qui sap si un duatló...i el kaiak!

La meva llei laboral

El dia que la meva revolució triomfi, aprovaré una nova llei laboral.

Abans de portar a terme qualsevol ERO (sí, mot català per a "ERE") o acomiadaments massius, els responsables de l'empresa en els darrers anys romandran lligats a una cadira en una sala de reunions i durant dues hores quedaran a expenses dels treballadors.

I que el poble dicti sentència.

Després, si cal, ja parlarem d'acomiadaments. Però primer que paguin els fills de puta incompetents que ens han portat fins aquí.

Cine de merda

Això és el cinema espanyol. Una subnormal de Cuenca vestida com una meuca.

Carmen Machi, Javier Cámara, el porter de "Aquí no hay quien viva". Ties bones que es despiloten a cada peli i que posen als putos goya com meretrius per després fotre el rotllo que no volen que les valorin pel seu cos. Tòpics. Travelus i mariques. Barris marginals filmats per tios que a la nit tornen al seu loft de Chueca per gastar-se en clenxes el que qualsevol treballador no guanya en un mes. Això és el cinema espanyol.

Ara imagineu a l'Antonio Resines fent de president dels EUA a The West Wing en lloc de Martin Sheen. O a Javier Cámara en lloc de Alan Shore a Boston Legal. O a Blanca Portillo substituint Glenn Close a Damages.

Bé, aquestes dues últimes suposicions no cal que les imagineu. Són reals i increïblement encara -pel que jo sé- ningú ha estat sentenciat a mort per atemptar contra el bon gust i la decència humana. Cine espanyol, quin oxímoron.

Jorge Javier Vázquez l'últim

S'apropa la segona mitja. Aquest diumenge correrem la de casa, la de Barcelona.

L'objectiu, acabar-la, i si pot ser en un temps proper a 1:40. El recorregut passa per gran part de la ciutat, incloent-hi casa meva i unes rectes llarguíssimes per Paral.lel, Gran Via i Diagonal.

Ahir vaig fer l'última tirada llarga, i en el que queda de setmana, ho completarem amb sessió d'spinning, fitness, una mica de peses a les cames, pilates i descans.

I el diumenge, com va dir Voltaire: marica l´últim.

Wanted

Nom: Carlos Goñi

Aparença: La foto ja ho diu tot.

Càrrecs: pitjor lletrista de la historia del planeta. A sobre de nefast, pretenciós com només un delinqüent ho pot ser.

Perillositat: altíssima. En qualsevol moment pot composar un trunyaco que us aniquili.

Armes: guitarra carregada.

Sentència: condemnat a sentir un loop perpetu del Carrussel de la SER.

Recompensa: la satisfacció del deure complert.

Qualitat de vida

Esmorzar pancakes amb nocilla. Anar a córrer al migdia per la platja, amb un sol espatarrant. Arribar a casa i tenir temps de menjar una sopa de carbassa i peix variat amb verdures mentre veus dos capítols d'Entourage estirat a la chaise longue.

Yes, I can.

De Madrid al truño

Sovint molts fills de puta ens acusen els catalans de provincians, de mirar-nos massa el melic, del 3% i de la seva puta mare. Primer de tot, desitjar a tots aquests cabrons que els segresti Nacho Cano.

Segon, diguem la veritat. La província màxima és Espanya, els que saben un colló de corrupció són els andalusos, els extremenys, els madrilenys i els valencians, i els que pensen que tothom sap on està la puta Parla són ells. Només cal mirar les portades d'aquests dies a la brunete:

1.L'Aguirre espia el Gallardón amb diners públics, o alguna cosa així.

2.Aquests dos mateixos elements es barallen per quedar-se Caja Madrid (compte, quarta entitat financera del país).

3.El tal Calderón i la seva majestuosa trama de corrupció, amb un tio vestit amb corpinho i l'ànsar pel mig.

Dues reflexions. Primera: què dirien aquests fills de puta si això passés a Catalunya? La segona: no us adoneu que aquests tios parlen de coses absolutament marcianes per a la resta de l'estat i que els provincians màxims són ells?

Mireu mamons: estic fart que digueu que fa fred perquè en fa a Madrid, que parleu de Fuenlabrada como si tothom sabés on és, que assegureu que és festa quan només ho és a la vostra puta ciutat, i en general de la merda que feu tragar a la resta de l'estat.

Informar-se ja és difícil, però triar els mitjans de Madrid és una garantia absoluta d'acabar més perdut que Zapatero a la Màquina de la verdad.

Aclari men ( ve de l'anterior post)

Sembla que els periodistes es van equivocar, com gairebé sempre -les presses, ja se sap i tal-, i que l'heroi de veritat és el gasista.

En tot cas, bé pels tres que van intervenir, i vergonya per a tots els ciutadans que contemplen cada dia escenes d'incivisme i miren cap a Collserola.

Bon cop de clau (anglesa)

Sabeu que no sóc precisament un gran fan dels wilsons. Però per demostrar la meva imparcialitat i generositat (i una picha) avui retrem homenatge a un d'ells. A un wilson Wilson.

Com sabeu, l'altra matí un anormal va apunyalar repeditament a la seva exnòvia al centre de Barcelona. Mentre la majoria de gent -inclosos dos fills de puta d'aquells que vigilen la zona blava- s'amagava cobardment o simplement admirava l'espectacle, dos tios -un oficinista i un gasista- van intentar frenar el subnormal.

Però no va ser fins que va arribar en Wilson que van poder parar-lo. La solució? Llençar-li tubs de metall i una clau anglesa fins que el malparit va perdre el sentit.

Sí senyor. Des d'aquí aplaudim la intervenció de Wilson i dels altres dos, l'ús de la clau anglesa o de qualsevol altra arma pesada per aniquilar fills de puta d'aquest calibre i anem més enllà: quan la nostra revolució triomfi, res de policia ni detencions. Es tindrà dret a rematar violentament el fill de puta i posteriorment punxar-lo en un pal com una tifa i exhibir-lo a la Plaça Catalunya, concretament on hi ha el monument a Macià.

I ens acomiadem exigint la Medalla de Sant Jordi per l'amic Wilson i l'expulsió immediata dels dos vigilants de la zona blava, probablement la pitjor professió del món després de jugador de l'Espanyol.

Gràcies.

La Junta.

El Pito (niso)

*

Amics, entenc que en moments de desconcert suprem com aquests, mites com jo ens hem de convertir en els fars intel.lectuals d'Occident. Per això, em poso el vestit de Mag Fèlix (quina pudor fa aquesta roba) i us deixo magnànimament una llista de previsions del que passarà en els propers anys:

1-L'atur arribarà a Espanya al 20%.

2-Dani Alves aixecarà alguna Lliga de Campions amb el FCB.

3-Més d'un banc o caixa espanyol haurà de ser rescatat. Veurem vàries fusions perquè la majoria no s'aguanta ni els pets.

4-TV3 fitxarà algun subnormal per a la secció d'esports. En Jordi Ramos posa el llistó altíssim.

5-Espanya passarà un mínim de 5 anys en recessió (l'amic Cebrian ja parla de 10 anys mínim, i compte que aquest és del Club Bilbederg o com es digui).

6-Tres dels 10 diaris més llegits a Espanya s'aniran a Can Pistraus o seran regalats.

7-Espanya serà el país d'Europa al que més li costarà sortir de la crisi, si és que ho fa.

8-Hi haurà òsties de debò amb els immigrants als barris perifèrics de les grans ciutats.

9-Tornarem a anar de vacances a Mallorca.

10-Pichi Alonso seguirà vivint de puta mare.

Si no es compleixen com a mínim 7 d'aquestes profecies, me la tallo i em faig monja.

Realment, me la jugo infinitament més que els mamons dels analistes. I amb més classe però amb menys pasta, afegeixo.

*a la foto, dos subnormals.

Algú ha vist la meva falç?

"La crisis afectarà tant a Espanya que la seva solució passa per ser un país agrícola".

Cuidadín, que no ho dic jo. Ho assegura el director de la London School of Economics, Howard Davies. Probablement és un altre impostor, però citar un tio així mola, no m'ho negareu.

No tinc ni idea de si el que profetitza el tal Davies es complirà (vaja, no ho sap ni el Mag Fèlix), però intueixo que la realitat va més per aquí que per "al 2010 tornarem a crèixer i els paletes seguirant tenint dues cases i un BMW".

Ai, amics. Espanya, extrem nord de l'Àfrica, podria tornar al seu lloc natural. La part bona és que encara no s'han tret la boina i la podrien aprofitar de nou.

La Pubilla del Taulat, buf

Seguint amb la voluntat de servei públic que caracteritza aquest blog, us ofereixo avui una impagable recomenació gastronòmica.

Fa temps que volíem explorar una mica més el barri del Poblenou. Així que m'he posat mans a la coca per descobrir alguns dels seus garitos més tremendos. Un altre dia us parlaré del gran Can Recasens, però avui toca, tots dempeus senyores i senyors, La Pubilla del Taulat. Aquí van les deu raons per anar-hi:

1.Perquè té l'encant dels llocs autèntics de la Barcelona antiga.

2.Perquè els dos germans que ho porten són l'amabilitat i la gràcia en persona (cosa dificilíssima en aquesta ciutat).

3.Perquè serveixen el vermut a l'antiga, amb oliva i tal.

4.Perquè fan totes les tapes al moment. Veus el peix allà a la barra i el tio t'ho cuina allà mateix.

5.Per les seves braves, antològiques i fetes al moment.

6.Pels calamars, gambes i bunyols que també ens van cruspir. I això que era un dia en què tenien poc material perquè hi havia hagut temporal. També acostumen a tener pop, chocos, caracoles...i les clàssiques conserves.

7.Perquè també compten amb una bodega seva al costat, on comprar vermut i la seva pròpia cervesa.

8.Perquè la birra te la serveixen freda, com ha de ser.

9.Perquè els preus són molts raonables. Pots jalar del tot per 15 euros per barba.

10.Perquè cada cop costa més trobar gent que faci bé la seva feina en aquest desventurat país.

Quin pal, estina

Me la sua cosa fina el conflicte palestí. De fet, he comprovat que el meu cervell es desconnecta a partir d'un determinat nombre d'inputs. ETA? Que facin una competició de chuletones i em deixin en pau. L'encaix de Catalunya a Espanya? Aneu a cagar, home.

Aclarit aquest punt amb la meva brillantor expositiva habitual, procedeixo a formular succintament dues solucions que acabaran d'una puta vegada amb el puto conflicte aquest. Es podria votar com a Eurovisió, però rotllo global.

1.Opció "Royal Rumble": la más espectacular. S'agafa el puto mur d'Israel i s'encercla definitivament tota la zona. Es requisen les armes per vendre-les a les FARC i es soluciona el tema a òsties, sí senyor. L'últim que resta dempeus es queda la zona. Valen piquetes de ojo, cops a la rabadisha i sillitas elèctriques.

2.Opció "Suiza a tomar por culo": la més complexa. Primer cal eliminar Suïssa del mapa, directament. Ja em diràs tu perquè vols un país de mariques, amb la seva neutralitat de merda. Què han aportat els suissos al món? Res. A prendre pel cul.

Després es retalla Israel del mapa i se situa al forat deixat per Suïssa. Com els europeus van ser els que van embolicar tota la troca amb la creació d'Israel, doncs aquí teniu aquests pesats.

De la seva banda, els palestins seran reclosos a la zona que reclamen, i es deixarà que s'autoaniquilin a òsties. Uns tios que han inventat aquells mocadors no es mereixen res millor*.

Aquesta opció planteja el petit problema del veïnatge entre Alemanya i Israel, però si la cosa es possa lletja no és descartable aplicar la solució 1 entre aquests dos contricants.

Senyors de l'ONU, de res. Com sempre, espero l'ingrés en B, o en el seu defecte, en armes i prostitutes.

*els periodistes d'El País i la resta de progres (la majoria, vaja) serien convidats a afegir-se a la festa palestina, per conviure pacifícament amb aquesta gent tan cool.

Una mitja completa

Bé, ja tinc al sarró una altra fita que explicar als travelos que frequento: he acabat una Mitja Marató (21 quilòmetres així pim pam, tu).

La veritat és que l'experiència va ser fantàstica. Una bonica vil.la (Sitges), un dia sensacional i un ambient ben majete. Com l'objectiu era acabar, m'ho vaig prendre amb calma, sempre lleugerament per sota de 5', i així vaig poder disfrutar de la cursa. El temps? Prop de 1 hora 42 minuts. Molt satisfactori.

En cap moment vaig tenir la sensació de no poder acabar o d'anar molt apurat. Avui em fan una mica de mal els quadríceps, però res destacable. A partir de demà, a preparar la Mitja de Barcelona, el 8 de febrer. Després, ja veurem què fem.

PD: la tasca d'animadora i assistent de pitiplin va ser impagable. Bé, l'arrós amb calamars que li vaig fer després va servir com a petita recompensa.

Ermengol Passola, in memoriam

Encara queden herois. Confosos entre la mediocritat de la majoria, mantenen viva la nostra dignitat col.lectiva. Ermengol Passola era un d'ells. Va morir la setmana passada.

El senyor Passola era el propietari de Mobles Maldà. Resistent cultural durant el franquisme, va lluitar pel català i per Catalunya quan la majoria mirava cap a una altra banda. Fundà una discogràfica que donà veu a la Nova Cançó, una editorial en català i el local "La Cova del Drac". I finançà desinteressadament desenes de projectes per reconstruir Catalunya.

Tot, des de l'anonimat, des de l'aversió als polítics, perdent cèntims. Tot, pel seu país. Tot, per la incerta glòria que algun dia assolirem i que herois com ell, com Joan Sales o com Josep Benet, veuran des d'allà on siguin.

Ermengol Passola, descansi en pau.

Carta als Reis

Estimats Reis Mags,

aquest any he aguantat molt cretí, incompetent i fill de puta en general. Així que considero que m'he guanyat tot el que us demano a la següent llista. Si no sou llatins, segur que podreu complir amb eficàcia els meus desitjos:

1.Que xapi La Vanguardia (i que es recol.loquin tots els seus treballadors. Bé, tots menys la Ima Sanchís).

2.Que al proper català que vulgui demanar perdó a Espanya li exploti el cap.

3.Que els ecologistes deixin d'anar en cotxe al curro i pateixin el transport públic que tan defensen però que no utilitzen.

4.David Villa.

5.Una entrada per al concert de The Killers.

6.Una afonia permanent per a l'Helena Garcia Melero.

7.Que els wilsons que escolten reggaeton o merdes d'aquestes al mòbil s'electrocutin.

8.Més cafeteries al Poblenou.

9.Un Volkswagen Golf.

10.Molta paciència pels que m'envolten.

Una cursa i un parell de Nassos

Excel.lent cursa popular la dels Nassos, l'últim dia de l'any.

Les curses amb tanta gent són completament inútils per assolir marques i tota la pesca, però són ideals per divertir-se i per correr pels llocs més emblemàtics de la teva ciutat. A més, en el meu cas s'afegia que es disputava per Sant Martí, la zona per on visc i entreno.

Així que chachi, tu. Malgrat la quantitat de gent i els meus problemes estomacals, em vaig trobar molt còmode i vaig fer un temps correcte. Però vaja, el millor va ser l'ambient d'una cursa molt especial i que l'Ajuntament tingui els collons de tallar el trànsit en un dia tan delicat per a una cursa popular. Un parell de Nassos, sí senyor. Fan poques coses bé, però en aquest tema la toquen, amics.

I ara, només 10 dies per a la primera mitja marató (aquesta sí que sí), a Sitges. Ja reportarem.

Per cert, avui he estrenat el gimnàs de Can Felipa, una meravella si tenim en compte que és públic. Infinitament milor que l'infern de l'Alfa 5, que per sort ja ha tancat. Puaj.

PD: Bigmouth, no, no. Bon 2010, perquè aquest ja el dono per perdut :)