Coses gracioses que he sentit darrerament

"El problema de Caja Castilla-La Mancha era de liquidez, no de solvencia".

"No hay ninguna otra caja en la misma situación".

"Los españoles tienen sus ahorros asegurados".

"Qualsevol altre davanter portaria els mateixos gols que l'Eto'o".

Estem morts

L'altre dia, al metro, em vaig topar amb això:




Amb la mirada en blanc, les cames fent-me figa i les mans tremolant, vaig aconseguir agafar-me a un romanès que en aquell moment sisava 3 carteres al mateix temps.

La desafortunadíssima trobada (la del tio de la foto, no la del romanès) encara em té certament trasbalsat. L'únic que puc assegurar al respecte és que l'Altíssim no perdona blasfèmies d'aquest calibre i que el proper cop que un tsunami es peti 7 milions de tios no us pregunteu què hem fet per merèixer això.

Hem fet el tio de la foto.

I la fúria del Totpoderós no tindrà límit.

Tinc

Una feina.

Una altra que m'acaba de sortir.

Obres a casa.

Un pis per acabar de moblar.

Dues bodes a l'horitzó.

Un blog.

Un altre creat per al meu futur nebot.

Una tesina de la uni per redactar.

Vàries curses per còrrer.

Flams de l'Àrea de Guissona a la nevera.

Coses taaaan segle XX

1.La tele.

2.La divisió esquerres-dretes.

3.La universitat pre-Bolonya.

4.El futbol sense físic.

5.El comunisme (i probablement el capitalisme).

6.Els tràmits presencials.

7.El cruyffisme i el nunyisme.

8.Treballar a l'oficina.

9.Els diaris.

10.El Real Madrid.

La mirada de Messi

Una altra al sac. Ahir vam fer els 7km de la II Cursa del Futbol Club Barcelona, en el debut de "La mirada de Messi" a l'alta competició. El tio va resistir sensacionalment i va arribar com un campió.

Vam fer un temps -que era el de menys- proper als 33 minuts. Cal dir que l'últim km estava mutilat, i eren només 600 metres, com em va apuntar el crono i han confirmat els amics de corredors.cat.

Per la resta, pujades considerables en el primer tram, baixades divertides després, decent bossa del corredor, ambient animat i bona notícia que el FCB confirmi la seva aposta per l'atletisme popular.

La propera cita, els Bombers 09 -amb gentada i preu ja massa alt- en la que tornarem a acompanyar "La mirada de Messi". Aquest finde farem la darrera tirada llarga de la temporada: 30 km per la Carretera de les Aigües, a veure si ho podem acabar. Després, m'agradaria algun cros de muntanya. El de Can Caralleu té molt bona pinta. I el Terç d'Empúries també caurà. Un pla chachi.

Per cert, em diuen que Mussaranya també s'apunta a això de les curses. Benvinguda!!

Fem un piscolabis?

És possible fer un mos decent, a un preu raonable i en un entorn agradabale en ple centre de Barcelona?

Des de fa uns mesos, la resposta és sí. Gràcies al Piscolabis (Rambla Catalunya 27, i també a Diagonal-Numància), es poden menjar tapes gustoses sense sentir-te atracat.

Així que deixeu-vos caure per allà i sigueu generosos a l'hora de demanar (les racions són molt minses, en consonància amb els preus).

Nosaltres vam tastar les croquetes, les braves, el pa amb tomàquet, uns calamars a la planxa, una minihamburguesa amb formatges, nachos amb guacamole i daus de salmó, amanida russa, un pintxo de truita i un de txaca. Tot molt correcte, sense arribar a un nivell altíssim, però molt decent.

De postres, tiramisú (casolà però fluixet) i coulant de xocolata amb gelat de galetes Maria, molt bò. La foto és de l'amic encantadísimo (un puto monstre).

La cervesa la serveixen ben freda, el personal és molt amable i el local molt espaiós. Obren fins la 1 de la matinada, amb servei continu durant tot el dia.

Un oasi en plena voràgine. I sopant com reis, amb cafès i tal, ens va sortir per 20 euros per tita.

Ovació!

Justícia

Bé, tard, però s'ha fet justícia. Amb gent que no es dutxa, que no s'ha llegit el pla contra el que protesta, que no té un nivell intel.lectual mínim i que coacciona gent molt més preparada i tolerant que ells, no cal debatre a res. Repartiment massiu de pizzes i cap a casa hi falta gent, que avui la mama ha fet macarrons.

I avui se sumen els profes, uns altres que es mereixen la mateixa recepta. Uns tios que, amb la que està caient, surten a protestar quan cobren 2.000 euros nets al mes, tenen un lloc fixe, més dies festius que laborals i unes jornades reduïdissimes, no es mereixen més que una Cuatro Quesos amb doble de mozzarella.

País.

I say No No Nooooo

Diumenge tenia la Mitja del Maresme. Però tres factors es van aliar contra mi:

-Com sóc subnormal, divendres vaig fer un entrenament de cames força intens. Total, que dissabte les tenia molt pesades.

-L'anunciada calor: 20 graus i humitat a tutti pleni.

-La perspectiva de passar el diumenge com dissabte, és a dir, prenent el sol, jalant i passegant per la platja.

Resultat: em vaig rajar de la cursa. Pel que es veu, vaig encertar de ple, perquè es veu que la calor va ser letal i que molts corredors van petar, com expliquen els amics de corredors.cat.

Per compensar, vaig sortir a córrer durant 1:30 (gairebé una mitja, que al final em vaig animar) a primera hora del matí pels camps, polígons i platges del Maresme.

El proper entrenament per allà serà l'atac al Castell de Burriac.

I pel que fa a les curses, diumenge els 7 km de la Cursa del FCB, amb el debut de "La Mirada de Messi" a l'alta competició, i dues setmanes més tard, la cursa dels Bombers. A veure que surt després!

Nada, nada

*

Scary Movie

Almunia afirma que la UE està preparada pel rescat de qualsevol país membre.

Una acció de Prisa val menys que un exemplar d'El País.

Amb una acció de Citigroup ara et podries comprar un hot dog.

L'atur als EUA puja fins a màxims dels darrers 25 tacos.



AIXÒ SE'N VA A PRENDRE PEL CUL.

Som-hi

Bé, ja és oficial.

El meu repte es diu Marató de Barcelona 2010.

Perquè la correré amb 30 anys.

Perquè serà el primer cop que la nostra marató superi els 10.000 participants.

Perquè coincidirà amb els Europeus d'Atletisme 2010 a BCN.

Perquè la vida és pels valents.