Balanç fiscal del 2008

Bé, arribats a aquest punt toca fer balanç d'aquest irregular 2008.

El més important: el futbol. Ens deixa un any de mort i ressurrecció basalunista. Ah, i el Dani Alves. Que l'esperança regni en els vostres cors.

Per la resta, la boina d'Espanya segueix imposant-se, la subnormalitat continua excel.lint al nostre país i traguem arbres de nadal sostenibles mentre anem a menys de 80 com idiotes.

Però seguim resistint, continuem plantant cara a tant fill de puta, l'Armaggedon ens ha agafat amb feina i no hi ha mal que cent anys duri.

Així que, a l'espera de millors moments per a la nostra revolució, aprovo els comptes de 2008 i dono per tancada aquesta reunió de l'elit intel.lectual que manté encesa la nostra dignitat.

Que corri la coca. Lucy, ja et pots despilotonar.

Bon 2010, amics.

Entre la incompetència i l'incivisme

Arribes de sopar amb uns amics, i a la porta del pàrquing hi ha uns tios mamant o drogant-se o vés a saber què. Obres les portes i aquestes triguen prop de mig minut en tancar-se, però l'empresa responsable diu que són només cinc segons i que és el mínim que es pot. Toca't els ous.

Puges a l'ascensor, que després de 4 mesos en una finca nova continua sense funcionar correctament.

Arribes a casa, és passada la mitjanit i sona de lluny una música infernal: hi ha una festa en una nau industrial, amb llums de colors i seguretes i tot. Has de trucar cada setmana a l'Urbana perquè els demanin de baixar la música, però clar, que deixin de cometre il.legalitats cada cap de setmana és massa demanar.

Surts al matí següent i hi ha una bici del Bicing tirada al costat de casa, just davant dels blocs de ciment posats per l'Ajuntament perquè els cotxes no passin i que han sigut destroçats i convenientment separats.

A la cantonada següent, fas una finta per evitar el vòmit d'algun subnormal i penses que vivim en un país dominat a parts iguals entre la incompetència i l'incivisme.

Fins que comencem a afusellar idiotes a trenc d'alba, és clar.

Botiflers

[1700; variant de botinflar, -at 'galtut']

3 p ext Dit del català que col·labora amb els enemics del seu país.

Creieu-me, un dia Roma deixarà de pagar traïdors. I aquell dia pagareu vosaltres.

Una petita llum

És divendres al vespre. No queda ningú. Bé, sí, una petita llum en un despatx. Té premis, prestigi, un equip amb gent molt potent i una cartera plena de projectes.

Podria viure de les rendes i oblidar-se de la feina per sempre. Però no ho fa. Crea, controla, tanca acords en anglès. És divendres al vespre i ell apagarà els llums.*

*post dedicat a la Catalunya que treballa, la Catalunya que matina, la Catalunya d'eina i feina, cada cop més desterrada, cada cop més exiliada dins del nostre país.

A 12

Oh sí.

PD: Casillas, perd temps ara com una nena.

Perdó per demanar perdó

No suporto la Catalunya que demana perdó. Ens passem el puto dia demanant perdó a Espanya.

S'ha de ser subnormal. Espanya té molta mala llet, té més poder i més mitjans que nosaltres. Marca l'agenda, i decideix sobre què i com es parla. Això ho veu Serafín Zubiri.

I nosaltres caiem de quatre grapes en la trampa. Sempre. Un català diu alguna cosa i la brunete tritura carn fins que es dóna per satisfeta. Això és normal: són uns cabrons, tu i jo ho sabem. El que no és normal és que des d'aquí caiem a la seva trampa, els hi donem la raó i a sobre demanem perdó (rodólí!) com col.legiales enganxades copiant a l'examen de mates.

En canvi, un espanyol diu una bajanada i aquí no passa res. I una puta merda, home. Que se'n vagin a prendre pel cul, aquests malparits. Prou de demanar perdó, subnormals. Dialogar? Sí, però només amb qui vol dialogar. Amb la resta? Un parell de collons.

Com a Gladiator, quan l'enemic és molt més poderós, només hi ha una tàctica: unir-se, no fer ni mitja concesió i resistir. Vindran temps millors. Però abans cal que els enemics sàpiguen que si comencen a jugar brut, nosaltres no ens apartarem. Ans al contrari, que els hi caurà una pluja d'òsties que no sabran avenir-se.*

*quedi clar que això no és un elogi de la violència, amb uns mitjans que defensessin el país i uns catalans amb orgull i dignitat ja en tindria prou.

Estem amb tu

Evidentment.

Coses que penso fer a Londres

1-Clavar-me una pinta de guiness al pub mentre veig un partit per la tele

2-Jalar al Yauatcha

3-Passejar pel riu, parar a Borough Market i zumbar-me un bocata de xoriç

4-Veure la ciutat des de Primrose Hill

5-Donar de menjar els esquirols a Regent's Park

6-Comprar-me unes wambes Tiger

7-Jalar al Busaba

8-Llegir The Independent pel matí començant per la columna del Warnock

9-Tafajenar a l'HMV i que caigui el cd nou de The killers i un parell de sèries

10-Veure des del Vertigo 42 com la civilització avança

Farsant

[de l'it. farsante, íd.]

adj i m i f Que fingeix coses que pretén de fer passar com a veres.

Opinió de merda

Tertúlia a Can Basté: el tal Cuyàs, el tal Gomà, Antonio Franco -musa d'aquest blog- i un tio a NY.

Tema: la proposta que els immigrants puguin votar a les municipals.

Resulta que ahir l'enquesta del preacher Cuní va donar un brutal 90% en contra, i la del Basté un 78%.

Opinió dels tertulians -menys el de NY-: no entenem el rebuig. És una mesura fantàstica.

No ho enteneu?? Competiu vosaltres amb els immigrants pels mateixos llocs de feina? Quin és el ratio de població immigrada a Sarrià, Les Corts o l'Eixample, els barris on viviu i treballeu? Quants immigrants hi ha a l'escoles privades on estudien els vostres fills? I quants us trobeu a la cua de les vostres clíniques privades?

S'ha de ser molt subnormal per anar pel món alliçonant la penya sobre problemes que no et toquen ni de lluny. Vés a viure i a treballar a Salt, vés a Pomar, vés a Pubilla Cases i després en parlem.

Jo no sé si la mesura és bona o dolenta, de fet me la sua bastant, però el que m'indigna és la vostra capacitat impostora. Des de la vostra puta atalaia de la Diagonal tot és molt fàcil, cabrons.

Inquisició 2.0

Això que veieu aquí és UNA PUTA MERDA. Imagino que ja ho sabeu: una subnormalitat d'arbres de nadal "ecològics" que funcionen si pedaleges. UNA PUTA MERDA, sense discussió.

Però el drama no és que els comunistes barcelonins pareixin aquest vòmit, sinó que ens ho colin dins de la nova religió que ens amenaça: l'ecologista.

Sí, amics, estem davant d'una nova Inquisició. Si us fixeu, té els mateixos actors:

-Un déu: la natura.

-Un profeta: Al Gore.

-Un credo: reciclar, proposar mesures subnormals per estalviar un puto 0.000000000000001% d'energia, circular en bici, anar a 80...

-Persecució de l'heretge: qualsevol tio (aka l'Ansar) que s'atraveix a qüestionar la religió és immediatament dilapidat, sense entrar a debatre res. La fe no es debat, amics.

-Proselitisme: en general, els feligresos tendeixen a donar la xapa amb les seves mesures, quan no les imposen directament.

-Una massa ignorant: com a qualsevol bona religió, cal una massa que tragui sense discutir res. Quanta de la gent que accepta les mesures, i les compleix, ha llegit, s'ha informat i ha pensat sobre la rendibilitat medi ambiental i econòmica de les mateixes? Va, home, va.

Crec fermament que el medi natural s'ha de preservar. Però sense subnormalitats, dogmes ni papanatismes. Vull veure les dades de rendabilitat medi ambiental i econòmica abans d'acatar qualsevol mesura pensada pels nous inquisidors.

Compte amb ells. Són els mateixos que fa 600 anys, però ara venen amb les bicis enlloc del crucifix. I mentre traguem, seguirant convertint Barcelona en una ciutat fosca, trista, amb l'estratosfèrica Torre Agbar apagada, i amb putes merdes d'arbres de nadal encesos.

PD: els mateixos inquisidors són els que ara ens demanen que consumim. O sigui, anirem en bici, circularem a 80, els carrers estaran foscos, per després anar a l'FNAC a comprar-nos un DVD amb el que els xinesos han contaminat més del que hem estalviat amb la nostres patètiques mesures.

PD2: No acabareu amb el Nadal, mamons.

No se salvarà ni en Jack Bauer

Nens, la crisi no deixarà en peu ni a Carles Rexach. Però aquí van uns -brillants- consells per a passar-la el menys desagradablement possible:

1-No us creieu cap subnormal (insisteixo, CAP) que us digui que la crisi acabarà tal any. Cap d'ells no en té ni zorra.

2-Agafeu-vos a la cadira de la vostra feina com farieu si Cristina Almeida s'hagués llençat en bomba al vostre costat. Si no en teniu, pregueu a l'Altíssim.

3-Treieu els quartos de qualsevol lloc que no sigui el matalàs, el BBVA, el Santander i la Caixa, per aquest ordre.

4-Insulteu a qualsevol que us parli dels plans del govern i de com aquests retornaran la confiança a la gent. Uns altres que ni zorra.

5-Penseu en la de fills de puta especuladors que ara ploren per les cantonades, com Gutis de la vida.

Ah, i si voleu entendre una mica què collons ha passat aquí, consulteu aquest gràfic.

Corre, forrest

Ja està fet. M'he apuntat a la meva primera mitja. És aquesta: http://www.mitjavilanova.org/

Ara només falta un detallet: acabar-la. El 14 de desembre serà la data (el dia després de golejar el Maligne) en què es demostrarà si sóc un superheroi amb milions de titis al darrera o un simple gayer de via ampla.

Ja ho deien els romans: Alea jacta est. És a dir: marica l'últim*.

*traducció lliure
**en la foto jo, si no acabo

Coses que em generen violència

1-La música mariachi a partir de la tercera canço seguida

2-Els funcionaris de la Seguretat Social

3-Pablo Motos, Eva Hache i en general la puta merda de suposat humor de Cuatro

4-La música brasilera (aquella merda amb tambors), ídem del punt 1

5-Helena Garcia-Melero

6-Els sudamericans que et miren com si fossis Antonio Franco vestit de torero quan els parles en català (és a dir, la majoria)

7-L'expressió "artista compromès"

8-Sergio Ramos

9-Les dones i filles i germanes dels superherois (veure l´últim Batman, Red de Mentiras o el pobre Jack Bauer).

10-Els bars incapaços d'oferir unes braves que passin un control sanitari nivell Botswana (és a dir, la majoria)

Un petit temple

Seguint amb la vocació de servei públic que caracteritza aquest blog, us dono un consell que mai m'agraireu prou.

Aneu a "El Petit Bangkok", un ídem restaurant del Putget que és bueno, bonito y barato.

Regentat per un simpàtic tio amb camisa florejada, i amb una cambrera i una cuinera tailandeses com a únic servei, "El Petit Bangkok" és un putu temple.

Reserveu -fa honor al seu nom-, foteu-vos un rotllets de gambes i verdures amb paper d'arròs, un curry de llagostins amb arròs (a la foto), un wok de pollastre, un parell de birres i un flam de coco o crema de mango; i veureu el cel.

Ah, i tot a uns preus rídiculs. El va descobrir l'Encantadísimo, un tio que a la meva llista de déus està al top one juntament amb Miguel Bernardo (aka Migueli). Si l'encantadísimo em demanés que caminés d'aquí a El Papipol sobre vidres per després tirar-me en Falete, no dubteu que ho faria. Oh sí.


El Petit Bangkok
c/ Saragossa, 85 (El Putget)
08006 Barcelona
Teléfono: 616 185 196

Hi ha molt fill de puta en llibertat

Aquest cap de setmana tinc previst viatjar fins al tercer món, concretament fins a Galicia. Tot buscant un parell de llocs per visitar i tal, vaig recòrrer al google maps. I em vaig trobar amb un nom que em va glaçar la tita: "Gire a la izquierda por calle del General Franco"

Calle del General Franco. La vostra puta mare, mamons. Què collons vol dir "Calle del General Franco"? Com podeu viure en un lloc amb aquesta merda de noms??? Què feu per quedar amb els col.legues? "Quedamos en la esquina de Franco con Hitler" o què????

Aquest fet em genera prudents reflexions:

1-Els tios que toleren noms així als seus carrers són uns fills de puta i els desitjo que els tanquin a un presó turca de per vida.

2-Compte, això no és un problema de quatre eixelebrats. És una tara del troç d'Àfrica que tenim com a veí. Són milions els tios que tenen a les seves ciutats i pobles noms de fill de putes reconeguts i que ja els hi està bé. Es mereixen viure sota una dictadura eterna.

3-A aquests mamons és amb els que hem de fer pedagogia de Catalunya, parlar de llengua i piches a vinagre? I una puta merda, home.

4-Què dirien aquests tios que transiten cada dia per la Calle de Franco y su puta madre sense obrir la boca si a Catalunya hi haguessin plaques d'exterminadors d'aquest nivell?

5-Us imagineu que a Alemanya hi haguessin plaques de Hitler? I una picha. Espanya és un broma que beu DYC 43, s'entusiasma amb el Carrussel de la SER i s'enmiralla en "El Diario de Patricia".

Orgull

[s. XII; del germ. frànc. *ŭrgōlī 'excel·lència', der. de *ŭrgōl 'excel·lent']

2 Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull.

3 Cosa que és causa d'un legítim orgull. Aquell deixeble era l'orgull del seu mestre.

Frases que t'obliguen a sortir corrent

1."Hola, soy rumano"

2."De segon del menú tenim calamars a la romana"

3."Hola, llamo del programa 'Está Pasando' de Telecinco"

4."Yo es que soy no nacionalista"

5."Ché, presisamente traigo aquí el último cuento que resién escribí"

Post monyes de la setmana

En aquest blog ajusticio, amb el criteri i gràcia que em caracteritzen, els molts imbècils i estúpids que hi ha per la vida.

Però avui m'agradaria escriure sobre els que no ho són. Per la meva feina, he de parlar amb molta gent cada dia perquè m'expliquin què fan, perquè ho fan, com ho fan.

I hi ha autèntics jabatos. Gent que treballa de sol a sol, que creu en la feina ben feta, que es deixa la vida cada dia, que té un cervell privilegiat i el posa al servei dels altres, que fa coses que tu i jo ni sommiariem. Gent que, amb el seu esforç i el seu talent, evita que la mediocritat imperant acabi arrossegant-nos del tot.

A tots ells, moltes gràcies. A la resta, que els trinqui l'Antonio Franco cada nit.

Òsties consagrades

Imagino que la majoria de vosaltres ja ha gaudit d'aquesta sensacional esbatussada entre monjos no sé què i monjos no sé quantos a l'esglèsia de la picha brava, a jerusalem. M'agradria fer algunes observacions enginyoses i neccesàries:

1-Aplaudeixo amb la meves natges aquest repartiment massiu d'òsties consagrades. Sí senyor, uns bons pinyos a temps arreglen moltes coses. I si són entre fonamentalistes vestits de manera bizarra, encara més, que així s'eliminen entre ells.

2-He decectat un notable estil pugílistic en algun dels monjos. Don King ja triga en organitzar un combat entre alguns d'ells a las Vegas. Un combat entre "el rayo presbiteriano" vs "el martillo sionista" podria ser un espectacle inigualable.

3-Notable aparició als 14" d'un tio de vermell que protagonitza un salt espectacular. Perquè després diguin que els religiosos no serveixin per a res: fantàtica execució d'un salt mortal amb dificultat grau 10. Fins i tot la comentarista de gimnasia de TVE li donaria la màxima nota.

4-Les cròniques asseguren que els monjos es van esbatussar amb ciris i que es van tirar de la sotana. Només em puc rendir davant d'aquesta exhibició de talent.

5-Convé aprofundir en aquestes batalles. Aconsellaria a monsenyor (què collons vol dir "monsenyor"?) rouco varela (què collons vol dir "rouco varela"??) que comprés uns quants vestits de lluita mexicana i organitzés cada diumenges esbatussades com aquestes als temples. D'una tacada solucionariem el problema de la baixa assistència a l'estadi (dic al temple) i reduiriem l'estrés dels feligresos (què collons vol dir "feligresos"???).

Firmat: un humil servidor del senyor.

Una pregunta que canviarà la història

Per què ens agrada més el cafè amb llet en got?

El príncep de Veler

La gentil audiència em demana un post amable. I ja que jo, com la Pantoja o la Reina Sofía, em dec al meu públic, només puc que desviure'm per servir els seus desitjos. Aquí va.

Tinc la sort de treballar en un edifici molt alt, amb vistes al mar. De quan en quan, a primera hora de la tarda, miro pels finestrals i veig un veler navegant plàcidament per la costa barcelonina. I indefectiblement sempre penso dues coses:

1.Hi ha cabrons que viuen molt bé

2.Si algun dia em perdo, em trobareu allà, en un petit veler, navegant en una dimensió espai-temps pròpia, tan lluny del món i tan a prop del cel.

Fariseus en business

Com us podeu imaginar, les eleccions entre el negre i el vell me la suen cosa fina. Tot el contrari que als nostres sempre brillants mitjans de comunicació, enfrascats en una delirant cursa per veure qui fa més el rídicul.

Cadenes que no tenen gairebé ni un puto corresposal enlloc, com Telecinco o Antena 3, desplaçant a saco de penya perquè el puto presentador pugui posar-se amb un puto fons de la Casa Blanca.

Cadenes públiques com TV3 que porten gent fins i tot al poble on Obama és va menjar la seva última cheeseburger.

I lamentables gruppies com el Basté (tan gran en altres coses) que se'n va una setmana a NY per fer des'dallà un programa de ràdio (!) en plena nit hora de NY (!!).

Tot plegat per acabar repetint el teletip d'AP o el que diu la CNN. I després d'haver-nos taladrat durant mesos sobre la crisi i la necessitat que empreses i governin redueixen la despesa.

Fariseus, que sou uns fariseus. Tant demanar austeritat i a la primera de canvi us foteu unes vacances de puta mare en business, per poder tirar-vos el rotllo de "jo vaig ser un dels putus pringats que vaig tenir l'Obama a 500 metres mentre deia obvietats davant d'una puta càmera."

Ah, i per rematar el vostre fariseisme: molts dels que elogieu que els EUA elegeixin un negre són els que eviteu -amb la vostra bilis i mala llet- que un català pugui ser mai president de l'estat de Manolo el del Bombo.

Us vigilo, lladres.

Menys crisi i mais treballar

Tot el putu dia que si crisi i tal. Bé, d'acord. L'Armaggedon que ve és indiscutible. Però abans de plorar pels racons com un Schuster de la vida, potser estaria bé POSAR-NOS A TREBALLAR D'UNA PUTA VEGADA.




Us poso un exemple d'aquesta magnífica i elaborada teoria.


Estic inmers en el meravellós procés de moblar una llar. Una experiència que no li recomano ni a un columnista de l'As, però vaja, anem al gra.

Botiga de sofàs. Hola, voldria aquell sofà. Ah, molt bé, l'hem d'encarregar a fàbrica i tal. Bah, 40 dies de termini d'entrega. 40 dies per un putu troç de tel.la amb potes? Sí. Accepto la meva ignorància en el món dels sofàs i dels putos stocks i me l'envaino.



40 dies després. Hola, què el putu sofà no m'ha arribat. Ah, és que dues parelles més l'havien encarregat i mira tu quina gran demanda, mala sort. Però en uns dies el tindràs. Val, però vull un descompte. Home, no és culpa nostra ni de la nostra puta mare, és de la fàbrica i tal, però vaja, no et cobrarem el transport. Val, però doneu-vos pressa, incompetents. Sí clar (mentre pensava "i una merda, subnormal. No he treballat en 40 anys i ara m'hi posaré, saps?").



Un parell de dies més tard, els cabrons truquen a la meva nòvia (tenim repartits el paper de poli malo y poli bueno, i saben que ella fa de bona) i li diuen que el tenim en dos dies, i que com ha anat ràpid no poden fer el descompte. Va, porteu-lo i que després us lligui a un llit la pilar urbano.



Vindrem entre 10 i 11. I una picha. Les 13: 15, tu. Sort que visc al costat de la feina i no vaig haver d'estar a casa esperant dos retardats pujats en un camió.



Però la llicó és: crisi, crisi...què tal si ens possèssim a currar d'una puta vegada???



I no és un cas aïllat. Per portar un putu moble de menjador una botiga gran triga dos mesos, amb una dependenta que no sap sumar (literal) i que ha de trucar sis vegades al client per aclarir coses o perquè s'ha equivocat.



Crisi? Incompetència, collons.

L'Índex Idiotes 35, en màxims històrics

Diuen que de tontos n'hi ha a tot arreu, però osties, als mitjans de comunicació la concentració de subnormals és exagerada.

Tema crisi. Com sempre, tard i malament. No van alertar quan calia i ara corren com Gutis a la mitjanit per tal de fotre merder. I com que no en tenen ni zorra, han arribat a una sàbia conclusió: parlem de les borses, que és una cosa que canvia cada dia i ens dona titulars de merda.

Així que agafem el becari, li donem un pal amb un troç de gomaespuma (altrament conegut com a "micro") i cap a la borsa hi falta gent.

Presentador lamentable: "Anem cap a la borsa, per veure com han obert els mercats. Becari de merda, bon dia. com han obert els parquets?"

Becari: "bon dia la teva puta mare, subnormal. Que no m'heu pagat ni el metro per arribar aquí. Tan debò et canviïn el cervell pel de la García-Melero, cabrón. Dit això, quina merda és "com han obert els parquets"? Sou tots una colla d'oligofrènics"*

"Bon dia, la borsa s'enfonsa. L'Ibex cau un 8 per cent i tal."

PL: "Un 8 per cent!! Això s'ensorra, pànic, hecatombe, debacle, Atenes 94. Les mesures dels governs no funcionen. En parlarem tot seguit a la tertúlia..."

Després els mariques de la tertúlia diran que la situació és molt greu i que cal regular el món financer. Ah, i que ells pateixen molt la crisi, els molt farsants. Però si pilleu 10.000 euros al mes fàcilment, brivalls.

24 hores més tard

PL: "anem cap a la borsa. Putu becari, bon dia. Com han obert els parquets?

B: "euforia a les borses. L'Ibex puja un 9 per cent..."

PL: "un 9 per cent!! Això vol dir que els plans dels governs funcionen. En parlarem a la tertúlia..."

NO EN TENIU NI PUTA IDEA. Qualsevol mico borratxo sap que ara per ara les borses NO SÓN INDICADOR DE RES, que estan en mans de taurons del tamany de la Torre Agbar i que no es pot treure cap conclusió vàlida.

No sabeu que significa que la borsa pugi o baixi però jugueu a explicar-ho perquè teniu xifres cada dia i així ompliu espai de merda i podeu crear pànic entre la pobra gent que encara us creu. Haurieu d'estar fent reportatges de veritat sobre els efectes de l'economia real, però com no heu practicat mai el periodisme no sabrieu ni per on començar. Cadascú té les limitacions que té, però cal assumir-les amb virilitat. I vosaltres el que haurieu de fer és callar d'una puta vegada, home.

*Text imaginat, però molaria, eh?

Feines detestables (de més a menys)

1-Periodistes: són el que les jaquetes de l'Springfield a la moda. Així d'entrada colen, però a la que rasques una mica no s'aguanten per enlloc. Amb un ego inversament proporcional a la seva cultura, creuen saber-ho i tot i no saben res. Arriben sempre tard i malament, viu Roberto Carlos. I el pitjor: són còmplices del poder però mai s'enduen cap òstia. El seu putu gremialisme és acollonant. Sense ells -com a professió- el món seria molt millor.

2-Economistes: a més de no preveure amb encert res de res, utilitzen una puto argot de merda per justificar que no en tenen ni zorra. Com diuen als comments del post anterior: "efectos de segunda ronda". Aneu a prendre pel cul, estafadors.

3-Taxistes: no calen comentaris

4-Jutges: dropos i fatxes en general, uns altres que camuflen la seva inoperància amb paraules inventades per idiotes.

5-Funcionari de la DGT: veure 3

6-Cambrers sudamericans: dropos, antipàtics i amb una incapacitat congènita per comprendre frases en català tan complexes com "un croissant i un cafè amb llet". El seus homòlegs nacionals tampoc queden gaire lluny en aquesta cursa.

7-Cap d'informatius d'Antena 3 i Telecinco: pel seu to afectat, per la seva impostura, per la seva mala llet, pel seu look caspòs, engominat i ridídcul, patiran a l'iinfern. Oh sí.

8-Teleoperador de Telefònica i altres putes empreses d'aquestes: veure 3 i 5

9-Àrbitre de Brafa, Meiland o qualsevol lligueta així.

10-Segrestador

Paraules que sento sovint i que no sé què collons signifiquen

"Extremadura".

Les lleis del Grafista

Article 1

El grafista viu en una dimensió espai-temps pròpia. Per enviar una puta postpo que podria fer un taxista en una tarda, el grafista trigarà dos anys, tranquil.lament. I treballant a tota màquina, el molt mamón.

Article 2

El grafista enviarà sempre el que li surti dels collons. Si li demanes una postpo amb un mapa i quatre coses marcades, t'arribarà un pot de Fabada Litoral (caducat).

Article 3

Si l'afectat decideix protestar pels articles 1 i 2, el grafista escopirà una sèrie d'excuses inconnexes, incomprensibles i absurdes, que generalment tendeixen a carregar el mort a qualsevol altre èsser humà que estigui a ùn radi de 3.000 quilomètres de distància. Per exemple, Falete.

Article 4

Degut a 1, 2 i 3, a la llarga les converses amb el putu grafista comencaran sempre de la següent manera: "quina puta merda m'has enviat, troç de subnormal???"

Article 5

Degut a 1, 2 i 3, qualsevol acte violent contra el col.lectiu grafista està permès, aplaudit i premiat.

Frases absurdes i ridícules

"Sóc de l'Espanyol"

Planeta Caca

Em cansa enormement comentar l'actualitat que ens marquen els mediocres dels mitjans, però hi una cosa que ha passat aquesta setmana que voldria comentar amb el meu talent i gràcia habituals.

Resulta que Planeta (aka a los peces les entra agua en los ojos), una editorial catalana, li ha donat el seu premi anual (100 kilos de peles, few jokes, amics) a un tio amb pinta de cec que respon al nom de Fernando Savater. Com sabeu, el Savater és un escriptor tan mediocre que ha hagut de guanyar-se la vida amb el negoci més segur a Espanya: zumbar els catalans.

Així que per si algú se'ns ha despistat, aquesta és la seqüència:

1-El tio amb pinta de cec es guanya la vida insultant els catalans (i la intel.ligència)

2-Una empresa catalana li agraeix el favor donant-li més fama i 100 kilakos

Ara em direu que la qualitat de les obres està per sobre de la ideologia i coses progres i tal. TRES PICHES. Us imagineu una editorial madrilenya premiant un escriptor independentista que a sobre es caga cada dia en l'espanyol? (l'idioma, no el homeless club).

Va, home, va. Ells tenen clar com es guanyen les guerres i nosaltres anem amb cançons del putu Gerard Quintana.

Amic Lara, no sé si ho estàs veient, però l'Armaggedon està aquí i es comença a fer justícia: inmobiliàries que fan fallida, bancs cridant al comunisme i multinacionals que ploren. Jo de tu no me'n refiaria, perquè Roma no paga traïdors. Et vigilem.

Ah, el més important. Savater, Lara: que us trinqui la Maruja Torres en un carreró fosc.

Coses sobrevalorades

1-Els Beatles

2-Xavi Hernández

3-Espanya

4-Les vacances

5-La democràcia

6-Fernando Alonso

7-Baltasar Porcel

8-Iker Casillas

9-Woody Allen (aka no sin mi hija)

10-L'Índia

Vicky, Cristina i la seva puta mare

Un bodriacu. Un atracu. Vaig estar a punt d'escriure una carta a l'amic Roures perquè em tornés el set euros que costa entrar a veure aquest atemptat.

Un guió que podia haver escrit el Miguel Bosé quan tenia 15 anys, una trama nul.la, una Barcelona més falsa que el ZP i uns personatges que fotries a un maleter de cotxe durant tres mesos. I per rematar-ho...una veu en off que ho explica tot, com si fos un publireportatge de Leche Pascual!!!!

Vindran guiris a punta pala perquè Barcelona queda maca, vaja, com és. Però a l'amic Allen no li perdono que hagi posat el nom de la ciutat (i del club que li dóna nom, com deia el pesident) a aquesta farsa.

Se salva alguna cosa? Sí, la Cruz, que quan fa d'ella (és a dir, de quinqui) se surt, i la Rebecca Hall, que està bona i s'ho curra, per aquest ordre.

La resta, Allen, te la pots fotre pel Manhattan. A partir d'ara no ets res més que un inadaptat que es tira la seva filla. Que a sobre és lletja lletja lletja.

PD: Roures, torna'm la pasta ja.