El Txacolí era de garrafón, pero tampoco es para ponerse así

Suposo que tots heu vist aquest vídeo.

Sí senyor. Aplaudeixo fervementment aquesta actuació. "Pongáme un par de pintxos mientras sierro la tragaperras. Agur".

És clar que sí. Que em destrosses casa meva, jo arrasso a cops de destral el teu bar.

Si el sistema policial i judicial funcionés, actuacions així no caldrien. Democràcia i tal. Però com el sistema és una puta estafa, i això és el puto paradís dels delinqüents, la resposta només pot ser una: o tu o els quinquis.

Ara només cal aplicar aquesta solució a altre tipus d'escòria. Calem foc als peatges, agafem per banda els carteristes de la Rambla, tallem els collons als tios que assalten cases, deixa'm a mi els latin kings. Jack Bauer is back in towm.

Per últim, congratular-me que la brunete acabi donant-me la raó i beneïxi la violència, amb titulars que parlen d'heroicitat i justificant les òsties del tio del bar.

Veieu? Al final, l'únic que no ens agrada de la violència és quan la patim nosaltres. Quan l'apliquem -com en aquest cas els nacionalistes espanyols-, ho trobem necessari i justificat. Qui li anava a dir als d'El País que em donarien la raó. Benvinguts al món real, xatos.

Simple

No segueixo gaire l'actualitat espanyola. De fet, me la bufa cosa fina.

Però pel que es veu el tal Bermejo ha dimitit.

I el PP té organitzada una trama de corrupció que riu-te'n de Jesús Gil (al cel sigui).

Bé, una reflexió sociològica de les que m'agraden: la simplicitat sempre guanya la partida. Si demostres que hi ha una xarxa de corrupció estratosfèrica en el primer partit de l'oposició i diverses administracions públiques, però la història és complicada, amb ramificacions, molts implicats i una trama fosca, adéu. La gent perd tot interès. You're fired.

Si ho pots reduir tot a una frase del tipus "Ya ves, Paco, !El ministro y el juez cazando juntos!", no et cal res més. Bingo.

Nota mental: el principi KISS (Keep it simple, stupid) s'imposa amb una contundència brutal en la comunicació pública. Sense excepcions.

Nota mental 2: aquesta gent a la que li sembla molt complicat seguir una trama QUE LI FOT ELS CALERS IMPUNEMENT és la que després decideix el futur de tots plegats. Inquietant.

Tornarem a vèncer

Vivim en un món ple de mariques i de subnormals.

Subnormals: els que pensen que els títols es guanyen com si res, els que donen les lligues per acabades al gener, els que criden "meeessi meeessi" quan anem 0 a 0, els que juguen a cantar "olé" perquè guanyem a un puto Numància que ha vingut a jugar honestament. A tots ells: no en teniu ni puta idea de futbol ni de la vida, cretins.

Mariques: els que cauen en les trampes de la Brunete, els que entren en pànic perquè perdem un partit, els que NO denuncien els crims arbitrals com els de dissabte. A tots ells: feu-vos de l'Apañó, monyes.

I entre tots ells, JO m'elevo i en veritat us dic: TORNAREM A VÈNCER.

Ens aixecarem amb un parell d'ous i ens veurem a Canaletes. No ho dubteu ni per un instant.

The peacemaker

Ara resulta que els fills de puta aquests posposen el nostre finançament fins a les putes eleccions gallegues, o què sé jo. Per cert, què collons és Galicia???

L'enèsima presa de pèl d'aquests mamons a un poble que es deixa trepitjar. Res de nou. L'elit ja no parla sobre l'estafa que suposa espanya, ja la donem per descomptada. Només ideem plans per acabar amb ells.

Quan la nostra revolució triomfi, el debat amb espanya anirà d'aquesta manera.

BAR de BUJALAROZ (poble mític d'Aragó, on s'acostuma a parar per fotre't un tiberi de camí a Madriz).

President de la Generalitat Revolucionària (PGR): "Pongáme una perdiz escabechada, y arroz con leche de postre, no acepto bromas. No Zapatero, no es a usted, era al camarero".

Zapatero Trolero (ZPT): "Ah, es que acabo de reunirme con Botín, y ya sabe, la costumbre de servir...".

Arriba la perdiu en escabetx. Zapatero demana una truita a la francesa perquè és un MARICA.

PGR: "Cállese, cretino. He venido a recuperar MI PASTA. Soy una persona dialogante, demócrata, tolerante, multicultural, sostenible y convencido de que hablando se entiende la gente. Por eso, en este maletín llevo un botón rojo conectado una la BOMBA ATÓMICA que acabamos de preparar en Capellades, preciosa vila catalana. O recibo en 24 horas en mi cuenta suiza el importe del déficit fiscal acumulado de Catalunya en los últimos 25 años o te meto un petardo POR EL CULO que no queda en pie ni Falete, peazo de cabrón. Tú, no él. Bueno, falete también es un cabrón".

ZPT: "Cáspita, no parece usted catalán...Bueno, yo...apoyaré...Si tu no hi vas ells tor..."

PGR s'aixeca de la taula, amb el seu maletí a la mà. Deixa anar un sonor rot amb regust a escabetx, es treu la picha i es pixa a la truita de ZP.

PGR: "24 horas, ZPT. O verás Albacete convertido en Hiroshima. Bueno, no notaríamos demasiado la diferencia, la verdad".

FADE TO BLACK.

Deu professions que no faria ni per 600k anuals

1-Redactor de l'As

2-Professor de català de Montilla

3-Inspector d'Hisenda a la Mina

4-Perruquer d'Antonio Franco

5-Assessor d'imatge del PP

6-Massatgista de Guti

7-Lletrista de Miguel Bosé

8-Arquitecte de la Plaça Lesseps

9-Venedor d'assegurances al barri de Farruquito (que és un fill de puta, per cert)

10-Enemic de Jack Bauer

Alterio me alteira

El Creador no té pietat. Castiga amb duresa a qui gosa desafiar-lo. I ara ha vingut a per nosaltres (veure foto).

Fa uns dies parlavem de l'aberrant adaptació de Damages i Boston Legal per part de la púrria televisiva espanyola.

Ara, el Totpoderós ens passa una dolorosa factura en forma d'una altra esperpent.

Antena 3 ha perpretat un ultratge a la finíssima sèrie de la BBC Life on Mars, en la que un poli de Manchester entra el coma i torna als anys 70.

Aquí, el trunyaco es dirà "La chica de ayer" (?) i estarà protagonitzat pel nefast Ernesto Alterio (??), qui ja ha comparat el seu viatge en el temps "amb el d'Ulises" (???).

El poli conduirà un SEAT i parlarà de Pirri i altres llegendes hispanes.

Ja només estem en mans de Déu, a ell preguem.

Deu frases que m'agrada sentir

1-Juguen Alves, Busi i Touré.

2-De postres tenim flam casolà, natilles i arròs amb llet.

3-El pla és pizzes i la quarta temporada sencera d'Entourage.

4-En aquesta botiga venem de tot.

5-Que se'n vagin a prendre pel cul, aquests espanyols.

6-Demà aniré a sopar amb unes amigues. T'importa quedar-te sol?

7-El Madrid tiene que buscar la excelencia.

8-Acabem de descobrir una trilogia desconeguda de Joan Sales.

9-Us he portat aquest fuet de Vic.

10-Has vist que torna Muchachada Nui?

Los gemelos golpean una vez

Segona mitja al sac. Un minutet menys que a Sitges, a prop 1:41.

Curiosament, vaig patir més que a la primera. Tampoc res de l'altre món, però entre el quilòmetre 10 i el 15 vaig notar un bessó carregat i ho vaig arrossegar. Potser perquè coneixia més el recorregut i se'm va fer més pesat, potser per mala sort o potser perquè l'entrenament no va ser del tot idoni. Caldrà treballar una mica més les cames, cosa que podria dir el Hleb, també. Ara, vaig acabar sprintant i tal. Cosa que ell no pot dir.

Per la resta, tot molt bé. Maco córrer a casa, curosa organització i bon ambient.

I ara, la tercera ha de caure al Maresme. El 15 de març anirem a Calella a una de les més ràpides -diuen- d'Europa. Després, direm adèu a la temporada de curses amb un intent de 30 quilòmetres entrenant, les populars de 10 i alguna de muntanya. Si es posa pel mig una altra mitja tontorrona, no es descarta. I de cara a l'estiu, nedar, qui sap si un duatló...i el kaiak!

La meva llei laboral

El dia que la meva revolució triomfi, aprovaré una nova llei laboral.

Abans de portar a terme qualsevol ERO (sí, mot català per a "ERE") o acomiadaments massius, els responsables de l'empresa en els darrers anys romandran lligats a una cadira en una sala de reunions i durant dues hores quedaran a expenses dels treballadors.

I que el poble dicti sentència.

Després, si cal, ja parlarem d'acomiadaments. Però primer que paguin els fills de puta incompetents que ens han portat fins aquí.

Cine de merda

Això és el cinema espanyol. Una subnormal de Cuenca vestida com una meuca.

Carmen Machi, Javier Cámara, el porter de "Aquí no hay quien viva". Ties bones que es despiloten a cada peli i que posen als putos goya com meretrius per després fotre el rotllo que no volen que les valorin pel seu cos. Tòpics. Travelus i mariques. Barris marginals filmats per tios que a la nit tornen al seu loft de Chueca per gastar-se en clenxes el que qualsevol treballador no guanya en un mes. Això és el cinema espanyol.

Ara imagineu a l'Antonio Resines fent de president dels EUA a The West Wing en lloc de Martin Sheen. O a Javier Cámara en lloc de Alan Shore a Boston Legal. O a Blanca Portillo substituint Glenn Close a Damages.

Bé, aquestes dues últimes suposicions no cal que les imagineu. Són reals i increïblement encara -pel que jo sé- ningú ha estat sentenciat a mort per atemptar contra el bon gust i la decència humana. Cine espanyol, quin oxímoron.

Jorge Javier Vázquez l'últim

S'apropa la segona mitja. Aquest diumenge correrem la de casa, la de Barcelona.

L'objectiu, acabar-la, i si pot ser en un temps proper a 1:40. El recorregut passa per gran part de la ciutat, incloent-hi casa meva i unes rectes llarguíssimes per Paral.lel, Gran Via i Diagonal.

Ahir vaig fer l'última tirada llarga, i en el que queda de setmana, ho completarem amb sessió d'spinning, fitness, una mica de peses a les cames, pilates i descans.

I el diumenge, com va dir Voltaire: marica l´últim.