Inquisició 2.0

Això que veieu aquí és UNA PUTA MERDA. Imagino que ja ho sabeu: una subnormalitat d'arbres de nadal "ecològics" que funcionen si pedaleges. UNA PUTA MERDA, sense discussió.

Però el drama no és que els comunistes barcelonins pareixin aquest vòmit, sinó que ens ho colin dins de la nova religió que ens amenaça: l'ecologista.

Sí, amics, estem davant d'una nova Inquisició. Si us fixeu, té els mateixos actors:

-Un déu: la natura.

-Un profeta: Al Gore.

-Un credo: reciclar, proposar mesures subnormals per estalviar un puto 0.000000000000001% d'energia, circular en bici, anar a 80...

-Persecució de l'heretge: qualsevol tio (aka l'Ansar) que s'atraveix a qüestionar la religió és immediatament dilapidat, sense entrar a debatre res. La fe no es debat, amics.

-Proselitisme: en general, els feligresos tendeixen a donar la xapa amb les seves mesures, quan no les imposen directament.

-Una massa ignorant: com a qualsevol bona religió, cal una massa que tragui sense discutir res. Quanta de la gent que accepta les mesures, i les compleix, ha llegit, s'ha informat i ha pensat sobre la rendibilitat medi ambiental i econòmica de les mateixes? Va, home, va.

Crec fermament que el medi natural s'ha de preservar. Però sense subnormalitats, dogmes ni papanatismes. Vull veure les dades de rendabilitat medi ambiental i econòmica abans d'acatar qualsevol mesura pensada pels nous inquisidors.

Compte amb ells. Són els mateixos que fa 600 anys, però ara venen amb les bicis enlloc del crucifix. I mentre traguem, seguirant convertint Barcelona en una ciutat fosca, trista, amb l'estratosfèrica Torre Agbar apagada, i amb putes merdes d'arbres de nadal encesos.

PD: els mateixos inquisidors són els que ara ens demanen que consumim. O sigui, anirem en bici, circularem a 80, els carrers estaran foscos, per després anar a l'FNAC a comprar-nos un DVD amb el que els xinesos han contaminat més del que hem estalviat amb la nostres patètiques mesures.

PD2: No acabareu amb el Nadal, mamons.

No se salvarà ni en Jack Bauer

Nens, la crisi no deixarà en peu ni a Carles Rexach. Però aquí van uns -brillants- consells per a passar-la el menys desagradablement possible:

1-No us creieu cap subnormal (insisteixo, CAP) que us digui que la crisi acabarà tal any. Cap d'ells no en té ni zorra.

2-Agafeu-vos a la cadira de la vostra feina com farieu si Cristina Almeida s'hagués llençat en bomba al vostre costat. Si no en teniu, pregueu a l'Altíssim.

3-Treieu els quartos de qualsevol lloc que no sigui el matalàs, el BBVA, el Santander i la Caixa, per aquest ordre.

4-Insulteu a qualsevol que us parli dels plans del govern i de com aquests retornaran la confiança a la gent. Uns altres que ni zorra.

5-Penseu en la de fills de puta especuladors que ara ploren per les cantonades, com Gutis de la vida.

Ah, i si voleu entendre una mica què collons ha passat aquí, consulteu aquest gràfic.

Corre, forrest

Ja està fet. M'he apuntat a la meva primera mitja. És aquesta: http://www.mitjavilanova.org/

Ara només falta un detallet: acabar-la. El 14 de desembre serà la data (el dia després de golejar el Maligne) en què es demostrarà si sóc un superheroi amb milions de titis al darrera o un simple gayer de via ampla.

Ja ho deien els romans: Alea jacta est. És a dir: marica l'últim*.

*traducció lliure
**en la foto jo, si no acabo

Coses que em generen violència

1-La música mariachi a partir de la tercera canço seguida

2-Els funcionaris de la Seguretat Social

3-Pablo Motos, Eva Hache i en general la puta merda de suposat humor de Cuatro

4-La música brasilera (aquella merda amb tambors), ídem del punt 1

5-Helena Garcia-Melero

6-Els sudamericans que et miren com si fossis Antonio Franco vestit de torero quan els parles en català (és a dir, la majoria)

7-L'expressió "artista compromès"

8-Sergio Ramos

9-Les dones i filles i germanes dels superherois (veure l´últim Batman, Red de Mentiras o el pobre Jack Bauer).

10-Els bars incapaços d'oferir unes braves que passin un control sanitari nivell Botswana (és a dir, la majoria)

Un petit temple

Seguint amb la vocació de servei públic que caracteritza aquest blog, us dono un consell que mai m'agraireu prou.

Aneu a "El Petit Bangkok", un ídem restaurant del Putget que és bueno, bonito y barato.

Regentat per un simpàtic tio amb camisa florejada, i amb una cambrera i una cuinera tailandeses com a únic servei, "El Petit Bangkok" és un putu temple.

Reserveu -fa honor al seu nom-, foteu-vos un rotllets de gambes i verdures amb paper d'arròs, un curry de llagostins amb arròs (a la foto), un wok de pollastre, un parell de birres i un flam de coco o crema de mango; i veureu el cel.

Ah, i tot a uns preus rídiculs. El va descobrir l'Encantadísimo, un tio que a la meva llista de déus està al top one juntament amb Miguel Bernardo (aka Migueli). Si l'encantadísimo em demanés que caminés d'aquí a El Papipol sobre vidres per després tirar-me en Falete, no dubteu que ho faria. Oh sí.


El Petit Bangkok
c/ Saragossa, 85 (El Putget)
08006 Barcelona
Teléfono: 616 185 196

Hi ha molt fill de puta en llibertat

Aquest cap de setmana tinc previst viatjar fins al tercer món, concretament fins a Galicia. Tot buscant un parell de llocs per visitar i tal, vaig recòrrer al google maps. I em vaig trobar amb un nom que em va glaçar la tita: "Gire a la izquierda por calle del General Franco"

Calle del General Franco. La vostra puta mare, mamons. Què collons vol dir "Calle del General Franco"? Com podeu viure en un lloc amb aquesta merda de noms??? Què feu per quedar amb els col.legues? "Quedamos en la esquina de Franco con Hitler" o què????

Aquest fet em genera prudents reflexions:

1-Els tios que toleren noms així als seus carrers són uns fills de puta i els desitjo que els tanquin a un presó turca de per vida.

2-Compte, això no és un problema de quatre eixelebrats. És una tara del troç d'Àfrica que tenim com a veí. Són milions els tios que tenen a les seves ciutats i pobles noms de fill de putes reconeguts i que ja els hi està bé. Es mereixen viure sota una dictadura eterna.

3-A aquests mamons és amb els que hem de fer pedagogia de Catalunya, parlar de llengua i piches a vinagre? I una puta merda, home.

4-Què dirien aquests tios que transiten cada dia per la Calle de Franco y su puta madre sense obrir la boca si a Catalunya hi haguessin plaques d'exterminadors d'aquest nivell?

5-Us imagineu que a Alemanya hi haguessin plaques de Hitler? I una picha. Espanya és un broma que beu DYC 43, s'entusiasma amb el Carrussel de la SER i s'enmiralla en "El Diario de Patricia".

Orgull

[s. XII; del germ. frànc. *ŭrgōlī 'excel·lència', der. de *ŭrgōl 'excel·lent']

2 Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull.

3 Cosa que és causa d'un legítim orgull. Aquell deixeble era l'orgull del seu mestre.

Frases que t'obliguen a sortir corrent

1."Hola, soy rumano"

2."De segon del menú tenim calamars a la romana"

3."Hola, llamo del programa 'Está Pasando' de Telecinco"

4."Yo es que soy no nacionalista"

5."Ché, presisamente traigo aquí el último cuento que resién escribí"

Post monyes de la setmana

En aquest blog ajusticio, amb el criteri i gràcia que em caracteritzen, els molts imbècils i estúpids que hi ha per la vida.

Però avui m'agradaria escriure sobre els que no ho són. Per la meva feina, he de parlar amb molta gent cada dia perquè m'expliquin què fan, perquè ho fan, com ho fan.

I hi ha autèntics jabatos. Gent que treballa de sol a sol, que creu en la feina ben feta, que es deixa la vida cada dia, que té un cervell privilegiat i el posa al servei dels altres, que fa coses que tu i jo ni sommiariem. Gent que, amb el seu esforç i el seu talent, evita que la mediocritat imperant acabi arrossegant-nos del tot.

A tots ells, moltes gràcies. A la resta, que els trinqui l'Antonio Franco cada nit.

Òsties consagrades

Imagino que la majoria de vosaltres ja ha gaudit d'aquesta sensacional esbatussada entre monjos no sé què i monjos no sé quantos a l'esglèsia de la picha brava, a jerusalem. M'agradria fer algunes observacions enginyoses i neccesàries:

1-Aplaudeixo amb la meves natges aquest repartiment massiu d'òsties consagrades. Sí senyor, uns bons pinyos a temps arreglen moltes coses. I si són entre fonamentalistes vestits de manera bizarra, encara més, que així s'eliminen entre ells.

2-He decectat un notable estil pugílistic en algun dels monjos. Don King ja triga en organitzar un combat entre alguns d'ells a las Vegas. Un combat entre "el rayo presbiteriano" vs "el martillo sionista" podria ser un espectacle inigualable.

3-Notable aparició als 14" d'un tio de vermell que protagonitza un salt espectacular. Perquè després diguin que els religiosos no serveixin per a res: fantàtica execució d'un salt mortal amb dificultat grau 10. Fins i tot la comentarista de gimnasia de TVE li donaria la màxima nota.

4-Les cròniques asseguren que els monjos es van esbatussar amb ciris i que es van tirar de la sotana. Només em puc rendir davant d'aquesta exhibició de talent.

5-Convé aprofundir en aquestes batalles. Aconsellaria a monsenyor (què collons vol dir "monsenyor"?) rouco varela (què collons vol dir "rouco varela"??) que comprés uns quants vestits de lluita mexicana i organitzés cada diumenges esbatussades com aquestes als temples. D'una tacada solucionariem el problema de la baixa assistència a l'estadi (dic al temple) i reduiriem l'estrés dels feligresos (què collons vol dir "feligresos"???).

Firmat: un humil servidor del senyor.

Una pregunta que canviarà la història

Per què ens agrada més el cafè amb llet en got?

El príncep de Veler

La gentil audiència em demana un post amable. I ja que jo, com la Pantoja o la Reina Sofía, em dec al meu públic, només puc que desviure'm per servir els seus desitjos. Aquí va.

Tinc la sort de treballar en un edifici molt alt, amb vistes al mar. De quan en quan, a primera hora de la tarda, miro pels finestrals i veig un veler navegant plàcidament per la costa barcelonina. I indefectiblement sempre penso dues coses:

1.Hi ha cabrons que viuen molt bé

2.Si algun dia em perdo, em trobareu allà, en un petit veler, navegant en una dimensió espai-temps pròpia, tan lluny del món i tan a prop del cel.

Fariseus en business

Com us podeu imaginar, les eleccions entre el negre i el vell me la suen cosa fina. Tot el contrari que als nostres sempre brillants mitjans de comunicació, enfrascats en una delirant cursa per veure qui fa més el rídicul.

Cadenes que no tenen gairebé ni un puto corresposal enlloc, com Telecinco o Antena 3, desplaçant a saco de penya perquè el puto presentador pugui posar-se amb un puto fons de la Casa Blanca.

Cadenes públiques com TV3 que porten gent fins i tot al poble on Obama és va menjar la seva última cheeseburger.

I lamentables gruppies com el Basté (tan gran en altres coses) que se'n va una setmana a NY per fer des'dallà un programa de ràdio (!) en plena nit hora de NY (!!).

Tot plegat per acabar repetint el teletip d'AP o el que diu la CNN. I després d'haver-nos taladrat durant mesos sobre la crisi i la necessitat que empreses i governin redueixen la despesa.

Fariseus, que sou uns fariseus. Tant demanar austeritat i a la primera de canvi us foteu unes vacances de puta mare en business, per poder tirar-vos el rotllo de "jo vaig ser un dels putus pringats que vaig tenir l'Obama a 500 metres mentre deia obvietats davant d'una puta càmera."

Ah, i per rematar el vostre fariseisme: molts dels que elogieu que els EUA elegeixin un negre són els que eviteu -amb la vostra bilis i mala llet- que un català pugui ser mai president de l'estat de Manolo el del Bombo.

Us vigilo, lladres.

Menys crisi i mais treballar

Tot el putu dia que si crisi i tal. Bé, d'acord. L'Armaggedon que ve és indiscutible. Però abans de plorar pels racons com un Schuster de la vida, potser estaria bé POSAR-NOS A TREBALLAR D'UNA PUTA VEGADA.




Us poso un exemple d'aquesta magnífica i elaborada teoria.


Estic inmers en el meravellós procés de moblar una llar. Una experiència que no li recomano ni a un columnista de l'As, però vaja, anem al gra.

Botiga de sofàs. Hola, voldria aquell sofà. Ah, molt bé, l'hem d'encarregar a fàbrica i tal. Bah, 40 dies de termini d'entrega. 40 dies per un putu troç de tel.la amb potes? Sí. Accepto la meva ignorància en el món dels sofàs i dels putos stocks i me l'envaino.



40 dies després. Hola, què el putu sofà no m'ha arribat. Ah, és que dues parelles més l'havien encarregat i mira tu quina gran demanda, mala sort. Però en uns dies el tindràs. Val, però vull un descompte. Home, no és culpa nostra ni de la nostra puta mare, és de la fàbrica i tal, però vaja, no et cobrarem el transport. Val, però doneu-vos pressa, incompetents. Sí clar (mentre pensava "i una merda, subnormal. No he treballat en 40 anys i ara m'hi posaré, saps?").



Un parell de dies més tard, els cabrons truquen a la meva nòvia (tenim repartits el paper de poli malo y poli bueno, i saben que ella fa de bona) i li diuen que el tenim en dos dies, i que com ha anat ràpid no poden fer el descompte. Va, porteu-lo i que després us lligui a un llit la pilar urbano.



Vindrem entre 10 i 11. I una picha. Les 13: 15, tu. Sort que visc al costat de la feina i no vaig haver d'estar a casa esperant dos retardats pujats en un camió.



Però la llicó és: crisi, crisi...què tal si ens possèssim a currar d'una puta vegada???



I no és un cas aïllat. Per portar un putu moble de menjador una botiga gran triga dos mesos, amb una dependenta que no sap sumar (literal) i que ha de trucar sis vegades al client per aclarir coses o perquè s'ha equivocat.



Crisi? Incompetència, collons.