Wanted

Nom: Carlos Goñi

Aparença: La foto ja ho diu tot.

Càrrecs: pitjor lletrista de la historia del planeta. A sobre de nefast, pretenciós com només un delinqüent ho pot ser.

Perillositat: altíssima. En qualsevol moment pot composar un trunyaco que us aniquili.

Armes: guitarra carregada.

Sentència: condemnat a sentir un loop perpetu del Carrussel de la SER.

Recompensa: la satisfacció del deure complert.

Qualitat de vida

Esmorzar pancakes amb nocilla. Anar a córrer al migdia per la platja, amb un sol espatarrant. Arribar a casa i tenir temps de menjar una sopa de carbassa i peix variat amb verdures mentre veus dos capítols d'Entourage estirat a la chaise longue.

Yes, I can.

De Madrid al truño

Sovint molts fills de puta ens acusen els catalans de provincians, de mirar-nos massa el melic, del 3% i de la seva puta mare. Primer de tot, desitjar a tots aquests cabrons que els segresti Nacho Cano.

Segon, diguem la veritat. La província màxima és Espanya, els que saben un colló de corrupció són els andalusos, els extremenys, els madrilenys i els valencians, i els que pensen que tothom sap on està la puta Parla són ells. Només cal mirar les portades d'aquests dies a la brunete:

1.L'Aguirre espia el Gallardón amb diners públics, o alguna cosa així.

2.Aquests dos mateixos elements es barallen per quedar-se Caja Madrid (compte, quarta entitat financera del país).

3.El tal Calderón i la seva majestuosa trama de corrupció, amb un tio vestit amb corpinho i l'ànsar pel mig.

Dues reflexions. Primera: què dirien aquests fills de puta si això passés a Catalunya? La segona: no us adoneu que aquests tios parlen de coses absolutament marcianes per a la resta de l'estat i que els provincians màxims són ells?

Mireu mamons: estic fart que digueu que fa fred perquè en fa a Madrid, que parleu de Fuenlabrada como si tothom sabés on és, que assegureu que és festa quan només ho és a la vostra puta ciutat, i en general de la merda que feu tragar a la resta de l'estat.

Informar-se ja és difícil, però triar els mitjans de Madrid és una garantia absoluta d'acabar més perdut que Zapatero a la Màquina de la verdad.

Aclari men ( ve de l'anterior post)

Sembla que els periodistes es van equivocar, com gairebé sempre -les presses, ja se sap i tal-, i que l'heroi de veritat és el gasista.

En tot cas, bé pels tres que van intervenir, i vergonya per a tots els ciutadans que contemplen cada dia escenes d'incivisme i miren cap a Collserola.

Bon cop de clau (anglesa)

Sabeu que no sóc precisament un gran fan dels wilsons. Però per demostrar la meva imparcialitat i generositat (i una picha) avui retrem homenatge a un d'ells. A un wilson Wilson.

Com sabeu, l'altra matí un anormal va apunyalar repeditament a la seva exnòvia al centre de Barcelona. Mentre la majoria de gent -inclosos dos fills de puta d'aquells que vigilen la zona blava- s'amagava cobardment o simplement admirava l'espectacle, dos tios -un oficinista i un gasista- van intentar frenar el subnormal.

Però no va ser fins que va arribar en Wilson que van poder parar-lo. La solució? Llençar-li tubs de metall i una clau anglesa fins que el malparit va perdre el sentit.

Sí senyor. Des d'aquí aplaudim la intervenció de Wilson i dels altres dos, l'ús de la clau anglesa o de qualsevol altra arma pesada per aniquilar fills de puta d'aquest calibre i anem més enllà: quan la nostra revolució triomfi, res de policia ni detencions. Es tindrà dret a rematar violentament el fill de puta i posteriorment punxar-lo en un pal com una tifa i exhibir-lo a la Plaça Catalunya, concretament on hi ha el monument a Macià.

I ens acomiadem exigint la Medalla de Sant Jordi per l'amic Wilson i l'expulsió immediata dels dos vigilants de la zona blava, probablement la pitjor professió del món després de jugador de l'Espanyol.

Gràcies.

La Junta.

El Pito (niso)

*

Amics, entenc que en moments de desconcert suprem com aquests, mites com jo ens hem de convertir en els fars intel.lectuals d'Occident. Per això, em poso el vestit de Mag Fèlix (quina pudor fa aquesta roba) i us deixo magnànimament una llista de previsions del que passarà en els propers anys:

1-L'atur arribarà a Espanya al 20%.

2-Dani Alves aixecarà alguna Lliga de Campions amb el FCB.

3-Més d'un banc o caixa espanyol haurà de ser rescatat. Veurem vàries fusions perquè la majoria no s'aguanta ni els pets.

4-TV3 fitxarà algun subnormal per a la secció d'esports. En Jordi Ramos posa el llistó altíssim.

5-Espanya passarà un mínim de 5 anys en recessió (l'amic Cebrian ja parla de 10 anys mínim, i compte que aquest és del Club Bilbederg o com es digui).

6-Tres dels 10 diaris més llegits a Espanya s'aniran a Can Pistraus o seran regalats.

7-Espanya serà el país d'Europa al que més li costarà sortir de la crisi, si és que ho fa.

8-Hi haurà òsties de debò amb els immigrants als barris perifèrics de les grans ciutats.

9-Tornarem a anar de vacances a Mallorca.

10-Pichi Alonso seguirà vivint de puta mare.

Si no es compleixen com a mínim 7 d'aquestes profecies, me la tallo i em faig monja.

Realment, me la jugo infinitament més que els mamons dels analistes. I amb més classe però amb menys pasta, afegeixo.

*a la foto, dos subnormals.

Algú ha vist la meva falç?

"La crisis afectarà tant a Espanya que la seva solució passa per ser un país agrícola".

Cuidadín, que no ho dic jo. Ho assegura el director de la London School of Economics, Howard Davies. Probablement és un altre impostor, però citar un tio així mola, no m'ho negareu.

No tinc ni idea de si el que profetitza el tal Davies es complirà (vaja, no ho sap ni el Mag Fèlix), però intueixo que la realitat va més per aquí que per "al 2010 tornarem a crèixer i els paletes seguirant tenint dues cases i un BMW".

Ai, amics. Espanya, extrem nord de l'Àfrica, podria tornar al seu lloc natural. La part bona és que encara no s'han tret la boina i la podrien aprofitar de nou.

La Pubilla del Taulat, buf

Seguint amb la voluntat de servei públic que caracteritza aquest blog, us ofereixo avui una impagable recomenació gastronòmica.

Fa temps que volíem explorar una mica més el barri del Poblenou. Així que m'he posat mans a la coca per descobrir alguns dels seus garitos més tremendos. Un altre dia us parlaré del gran Can Recasens, però avui toca, tots dempeus senyores i senyors, La Pubilla del Taulat. Aquí van les deu raons per anar-hi:

1.Perquè té l'encant dels llocs autèntics de la Barcelona antiga.

2.Perquè els dos germans que ho porten són l'amabilitat i la gràcia en persona (cosa dificilíssima en aquesta ciutat).

3.Perquè serveixen el vermut a l'antiga, amb oliva i tal.

4.Perquè fan totes les tapes al moment. Veus el peix allà a la barra i el tio t'ho cuina allà mateix.

5.Per les seves braves, antològiques i fetes al moment.

6.Pels calamars, gambes i bunyols que també ens van cruspir. I això que era un dia en què tenien poc material perquè hi havia hagut temporal. També acostumen a tener pop, chocos, caracoles...i les clàssiques conserves.

7.Perquè també compten amb una bodega seva al costat, on comprar vermut i la seva pròpia cervesa.

8.Perquè la birra te la serveixen freda, com ha de ser.

9.Perquè els preus són molts raonables. Pots jalar del tot per 15 euros per barba.

10.Perquè cada cop costa més trobar gent que faci bé la seva feina en aquest desventurat país.

Quin pal, estina

Me la sua cosa fina el conflicte palestí. De fet, he comprovat que el meu cervell es desconnecta a partir d'un determinat nombre d'inputs. ETA? Que facin una competició de chuletones i em deixin en pau. L'encaix de Catalunya a Espanya? Aneu a cagar, home.

Aclarit aquest punt amb la meva brillantor expositiva habitual, procedeixo a formular succintament dues solucions que acabaran d'una puta vegada amb el puto conflicte aquest. Es podria votar com a Eurovisió, però rotllo global.

1.Opció "Royal Rumble": la más espectacular. S'agafa el puto mur d'Israel i s'encercla definitivament tota la zona. Es requisen les armes per vendre-les a les FARC i es soluciona el tema a òsties, sí senyor. L'últim que resta dempeus es queda la zona. Valen piquetes de ojo, cops a la rabadisha i sillitas elèctriques.

2.Opció "Suiza a tomar por culo": la més complexa. Primer cal eliminar Suïssa del mapa, directament. Ja em diràs tu perquè vols un país de mariques, amb la seva neutralitat de merda. Què han aportat els suissos al món? Res. A prendre pel cul.

Després es retalla Israel del mapa i se situa al forat deixat per Suïssa. Com els europeus van ser els que van embolicar tota la troca amb la creació d'Israel, doncs aquí teniu aquests pesats.

De la seva banda, els palestins seran reclosos a la zona que reclamen, i es deixarà que s'autoaniquilin a òsties. Uns tios que han inventat aquells mocadors no es mereixen res millor*.

Aquesta opció planteja el petit problema del veïnatge entre Alemanya i Israel, però si la cosa es possa lletja no és descartable aplicar la solució 1 entre aquests dos contricants.

Senyors de l'ONU, de res. Com sempre, espero l'ingrés en B, o en el seu defecte, en armes i prostitutes.

*els periodistes d'El País i la resta de progres (la majoria, vaja) serien convidats a afegir-se a la festa palestina, per conviure pacifícament amb aquesta gent tan cool.

Una mitja completa

Bé, ja tinc al sarró una altra fita que explicar als travelos que frequento: he acabat una Mitja Marató (21 quilòmetres així pim pam, tu).

La veritat és que l'experiència va ser fantàstica. Una bonica vil.la (Sitges), un dia sensacional i un ambient ben majete. Com l'objectiu era acabar, m'ho vaig prendre amb calma, sempre lleugerament per sota de 5', i així vaig poder disfrutar de la cursa. El temps? Prop de 1 hora 42 minuts. Molt satisfactori.

En cap moment vaig tenir la sensació de no poder acabar o d'anar molt apurat. Avui em fan una mica de mal els quadríceps, però res destacable. A partir de demà, a preparar la Mitja de Barcelona, el 8 de febrer. Després, ja veurem què fem.

PD: la tasca d'animadora i assistent de pitiplin va ser impagable. Bé, l'arrós amb calamars que li vaig fer després va servir com a petita recompensa.

Ermengol Passola, in memoriam

Encara queden herois. Confosos entre la mediocritat de la majoria, mantenen viva la nostra dignitat col.lectiva. Ermengol Passola era un d'ells. Va morir la setmana passada.

El senyor Passola era el propietari de Mobles Maldà. Resistent cultural durant el franquisme, va lluitar pel català i per Catalunya quan la majoria mirava cap a una altra banda. Fundà una discogràfica que donà veu a la Nova Cançó, una editorial en català i el local "La Cova del Drac". I finançà desinteressadament desenes de projectes per reconstruir Catalunya.

Tot, des de l'anonimat, des de l'aversió als polítics, perdent cèntims. Tot, pel seu país. Tot, per la incerta glòria que algun dia assolirem i que herois com ell, com Joan Sales o com Josep Benet, veuran des d'allà on siguin.

Ermengol Passola, descansi en pau.

Carta als Reis

Estimats Reis Mags,

aquest any he aguantat molt cretí, incompetent i fill de puta en general. Així que considero que m'he guanyat tot el que us demano a la següent llista. Si no sou llatins, segur que podreu complir amb eficàcia els meus desitjos:

1.Que xapi La Vanguardia (i que es recol.loquin tots els seus treballadors. Bé, tots menys la Ima Sanchís).

2.Que al proper català que vulgui demanar perdó a Espanya li exploti el cap.

3.Que els ecologistes deixin d'anar en cotxe al curro i pateixin el transport públic que tan defensen però que no utilitzen.

4.David Villa.

5.Una entrada per al concert de The Killers.

6.Una afonia permanent per a l'Helena Garcia Melero.

7.Que els wilsons que escolten reggaeton o merdes d'aquestes al mòbil s'electrocutin.

8.Més cafeteries al Poblenou.

9.Un Volkswagen Golf.

10.Molta paciència pels que m'envolten.

Una cursa i un parell de Nassos

Excel.lent cursa popular la dels Nassos, l'últim dia de l'any.

Les curses amb tanta gent són completament inútils per assolir marques i tota la pesca, però són ideals per divertir-se i per correr pels llocs més emblemàtics de la teva ciutat. A més, en el meu cas s'afegia que es disputava per Sant Martí, la zona per on visc i entreno.

Així que chachi, tu. Malgrat la quantitat de gent i els meus problemes estomacals, em vaig trobar molt còmode i vaig fer un temps correcte. Però vaja, el millor va ser l'ambient d'una cursa molt especial i que l'Ajuntament tingui els collons de tallar el trànsit en un dia tan delicat per a una cursa popular. Un parell de Nassos, sí senyor. Fan poques coses bé, però en aquest tema la toquen, amics.

I ara, només 10 dies per a la primera mitja marató (aquesta sí que sí), a Sitges. Ja reportarem.

Per cert, avui he estrenat el gimnàs de Can Felipa, una meravella si tenim en compte que és públic. Infinitament milor que l'infern de l'Alfa 5, que per sort ja ha tancat. Puaj.

PD: Bigmouth, no, no. Bon 2010, perquè aquest ja el dono per perdut :)