De Madrid al truño

Sovint molts fills de puta ens acusen els catalans de provincians, de mirar-nos massa el melic, del 3% i de la seva puta mare. Primer de tot, desitjar a tots aquests cabrons que els segresti Nacho Cano.

Segon, diguem la veritat. La província màxima és Espanya, els que saben un colló de corrupció són els andalusos, els extremenys, els madrilenys i els valencians, i els que pensen que tothom sap on està la puta Parla són ells. Només cal mirar les portades d'aquests dies a la brunete:

1.L'Aguirre espia el Gallardón amb diners públics, o alguna cosa així.

2.Aquests dos mateixos elements es barallen per quedar-se Caja Madrid (compte, quarta entitat financera del país).

3.El tal Calderón i la seva majestuosa trama de corrupció, amb un tio vestit amb corpinho i l'ànsar pel mig.

Dues reflexions. Primera: què dirien aquests fills de puta si això passés a Catalunya? La segona: no us adoneu que aquests tios parlen de coses absolutament marcianes per a la resta de l'estat i que els provincians màxims són ells?

Mireu mamons: estic fart que digueu que fa fred perquè en fa a Madrid, que parleu de Fuenlabrada como si tothom sabés on és, que assegureu que és festa quan només ho és a la vostra puta ciutat, i en general de la merda que feu tragar a la resta de l'estat.

Informar-se ja és difícil, però triar els mitjans de Madrid és una garantia absoluta d'acabar més perdut que Zapatero a la Màquina de la verdad.