Sabeu que no sóc precisament un gran fan dels wilsons. Però per demostrar la meva imparcialitat i generositat (i una picha) avui retrem homenatge a un d'ells. A un wilson Wilson.
Com sabeu, l'altra matí un anormal va apunyalar repeditament a la seva exnòvia al centre de Barcelona. Mentre la majoria de gent -inclosos dos fills de puta d'aquells que vigilen la zona blava- s'amagava cobardment o simplement admirava l'espectacle, dos tios -un oficinista i un gasista- van intentar frenar el subnormal.
Però no va ser fins que va arribar en Wilson que van poder parar-lo. La solució? Llençar-li tubs de metall i una clau anglesa fins que el malparit va perdre el sentit.
Sí senyor. Des d'aquí aplaudim la intervenció de Wilson i dels altres dos, l'ús de la clau anglesa o de qualsevol altra arma pesada per aniquilar fills de puta d'aquest calibre i anem més enllà: quan la nostra revolució triomfi, res de policia ni detencions. Es tindrà dret a rematar violentament el fill de puta i posteriorment punxar-lo en un pal com una tifa i exhibir-lo a la Plaça Catalunya, concretament on hi ha el monument a Macià.
I ens acomiadem exigint la Medalla de Sant Jordi per l'amic Wilson i l'expulsió immediata dels dos vigilants de la zona blava, probablement la pitjor professió del món després de jugador de l'Espanyol.
Gràcies.
La Junta.
No comments:
Post a Comment