L'Índex Idiotes 35, en màxims històrics

Diuen que de tontos n'hi ha a tot arreu, però osties, als mitjans de comunicació la concentració de subnormals és exagerada.

Tema crisi. Com sempre, tard i malament. No van alertar quan calia i ara corren com Gutis a la mitjanit per tal de fotre merder. I com que no en tenen ni zorra, han arribat a una sàbia conclusió: parlem de les borses, que és una cosa que canvia cada dia i ens dona titulars de merda.

Així que agafem el becari, li donem un pal amb un troç de gomaespuma (altrament conegut com a "micro") i cap a la borsa hi falta gent.

Presentador lamentable: "Anem cap a la borsa, per veure com han obert els mercats. Becari de merda, bon dia. com han obert els parquets?"

Becari: "bon dia la teva puta mare, subnormal. Que no m'heu pagat ni el metro per arribar aquí. Tan debò et canviïn el cervell pel de la García-Melero, cabrón. Dit això, quina merda és "com han obert els parquets"? Sou tots una colla d'oligofrènics"*

"Bon dia, la borsa s'enfonsa. L'Ibex cau un 8 per cent i tal."

PL: "Un 8 per cent!! Això s'ensorra, pànic, hecatombe, debacle, Atenes 94. Les mesures dels governs no funcionen. En parlarem tot seguit a la tertúlia..."

Després els mariques de la tertúlia diran que la situació és molt greu i que cal regular el món financer. Ah, i que ells pateixen molt la crisi, els molt farsants. Però si pilleu 10.000 euros al mes fàcilment, brivalls.

24 hores més tard

PL: "anem cap a la borsa. Putu becari, bon dia. Com han obert els parquets?

B: "euforia a les borses. L'Ibex puja un 9 per cent..."

PL: "un 9 per cent!! Això vol dir que els plans dels governs funcionen. En parlarem a la tertúlia..."

NO EN TENIU NI PUTA IDEA. Qualsevol mico borratxo sap que ara per ara les borses NO SÓN INDICADOR DE RES, que estan en mans de taurons del tamany de la Torre Agbar i que no es pot treure cap conclusió vàlida.

No sabeu que significa que la borsa pugi o baixi però jugueu a explicar-ho perquè teniu xifres cada dia i així ompliu espai de merda i podeu crear pànic entre la pobra gent que encara us creu. Haurieu d'estar fent reportatges de veritat sobre els efectes de l'economia real, però com no heu practicat mai el periodisme no sabrieu ni per on començar. Cadascú té les limitacions que té, però cal assumir-les amb virilitat. I vosaltres el que haurieu de fer és callar d'una puta vegada, home.

*Text imaginat, però molaria, eh?

Feines detestables (de més a menys)

1-Periodistes: són el que les jaquetes de l'Springfield a la moda. Així d'entrada colen, però a la que rasques una mica no s'aguanten per enlloc. Amb un ego inversament proporcional a la seva cultura, creuen saber-ho i tot i no saben res. Arriben sempre tard i malament, viu Roberto Carlos. I el pitjor: són còmplices del poder però mai s'enduen cap òstia. El seu putu gremialisme és acollonant. Sense ells -com a professió- el món seria molt millor.

2-Economistes: a més de no preveure amb encert res de res, utilitzen una puto argot de merda per justificar que no en tenen ni zorra. Com diuen als comments del post anterior: "efectos de segunda ronda". Aneu a prendre pel cul, estafadors.

3-Taxistes: no calen comentaris

4-Jutges: dropos i fatxes en general, uns altres que camuflen la seva inoperància amb paraules inventades per idiotes.

5-Funcionari de la DGT: veure 3

6-Cambrers sudamericans: dropos, antipàtics i amb una incapacitat congènita per comprendre frases en català tan complexes com "un croissant i un cafè amb llet". El seus homòlegs nacionals tampoc queden gaire lluny en aquesta cursa.

7-Cap d'informatius d'Antena 3 i Telecinco: pel seu to afectat, per la seva impostura, per la seva mala llet, pel seu look caspòs, engominat i ridídcul, patiran a l'iinfern. Oh sí.

8-Teleoperador de Telefònica i altres putes empreses d'aquestes: veure 3 i 5

9-Àrbitre de Brafa, Meiland o qualsevol lligueta així.

10-Segrestador

Paraules que sento sovint i que no sé què collons signifiquen

"Extremadura".

Les lleis del Grafista

Article 1

El grafista viu en una dimensió espai-temps pròpia. Per enviar una puta postpo que podria fer un taxista en una tarda, el grafista trigarà dos anys, tranquil.lament. I treballant a tota màquina, el molt mamón.

Article 2

El grafista enviarà sempre el que li surti dels collons. Si li demanes una postpo amb un mapa i quatre coses marcades, t'arribarà un pot de Fabada Litoral (caducat).

Article 3

Si l'afectat decideix protestar pels articles 1 i 2, el grafista escopirà una sèrie d'excuses inconnexes, incomprensibles i absurdes, que generalment tendeixen a carregar el mort a qualsevol altre èsser humà que estigui a ùn radi de 3.000 quilomètres de distància. Per exemple, Falete.

Article 4

Degut a 1, 2 i 3, a la llarga les converses amb el putu grafista comencaran sempre de la següent manera: "quina puta merda m'has enviat, troç de subnormal???"

Article 5

Degut a 1, 2 i 3, qualsevol acte violent contra el col.lectiu grafista està permès, aplaudit i premiat.

Frases absurdes i ridícules

"Sóc de l'Espanyol"

Planeta Caca

Em cansa enormement comentar l'actualitat que ens marquen els mediocres dels mitjans, però hi una cosa que ha passat aquesta setmana que voldria comentar amb el meu talent i gràcia habituals.

Resulta que Planeta (aka a los peces les entra agua en los ojos), una editorial catalana, li ha donat el seu premi anual (100 kilos de peles, few jokes, amics) a un tio amb pinta de cec que respon al nom de Fernando Savater. Com sabeu, el Savater és un escriptor tan mediocre que ha hagut de guanyar-se la vida amb el negoci més segur a Espanya: zumbar els catalans.

Així que per si algú se'ns ha despistat, aquesta és la seqüència:

1-El tio amb pinta de cec es guanya la vida insultant els catalans (i la intel.ligència)

2-Una empresa catalana li agraeix el favor donant-li més fama i 100 kilakos

Ara em direu que la qualitat de les obres està per sobre de la ideologia i coses progres i tal. TRES PICHES. Us imagineu una editorial madrilenya premiant un escriptor independentista que a sobre es caga cada dia en l'espanyol? (l'idioma, no el homeless club).

Va, home, va. Ells tenen clar com es guanyen les guerres i nosaltres anem amb cançons del putu Gerard Quintana.

Amic Lara, no sé si ho estàs veient, però l'Armaggedon està aquí i es comença a fer justícia: inmobiliàries que fan fallida, bancs cridant al comunisme i multinacionals que ploren. Jo de tu no me'n refiaria, perquè Roma no paga traïdors. Et vigilem.

Ah, el més important. Savater, Lara: que us trinqui la Maruja Torres en un carreró fosc.

Coses sobrevalorades

1-Els Beatles

2-Xavi Hernández

3-Espanya

4-Les vacances

5-La democràcia

6-Fernando Alonso

7-Baltasar Porcel

8-Iker Casillas

9-Woody Allen (aka no sin mi hija)

10-L'Índia

Vicky, Cristina i la seva puta mare

Un bodriacu. Un atracu. Vaig estar a punt d'escriure una carta a l'amic Roures perquè em tornés el set euros que costa entrar a veure aquest atemptat.

Un guió que podia haver escrit el Miguel Bosé quan tenia 15 anys, una trama nul.la, una Barcelona més falsa que el ZP i uns personatges que fotries a un maleter de cotxe durant tres mesos. I per rematar-ho...una veu en off que ho explica tot, com si fos un publireportatge de Leche Pascual!!!!

Vindran guiris a punta pala perquè Barcelona queda maca, vaja, com és. Però a l'amic Allen no li perdono que hagi posat el nom de la ciutat (i del club que li dóna nom, com deia el pesident) a aquesta farsa.

Se salva alguna cosa? Sí, la Cruz, que quan fa d'ella (és a dir, de quinqui) se surt, i la Rebecca Hall, que està bona i s'ho curra, per aquest ordre.

La resta, Allen, te la pots fotre pel Manhattan. A partir d'ara no ets res més que un inadaptat que es tira la seva filla. Que a sobre és lletja lletja lletja.

PD: Roures, torna'm la pasta ja.