Menys crisi i mais treballar

Tot el putu dia que si crisi i tal. Bé, d'acord. L'Armaggedon que ve és indiscutible. Però abans de plorar pels racons com un Schuster de la vida, potser estaria bé POSAR-NOS A TREBALLAR D'UNA PUTA VEGADA.




Us poso un exemple d'aquesta magnífica i elaborada teoria.


Estic inmers en el meravellós procés de moblar una llar. Una experiència que no li recomano ni a un columnista de l'As, però vaja, anem al gra.

Botiga de sofàs. Hola, voldria aquell sofà. Ah, molt bé, l'hem d'encarregar a fàbrica i tal. Bah, 40 dies de termini d'entrega. 40 dies per un putu troç de tel.la amb potes? Sí. Accepto la meva ignorància en el món dels sofàs i dels putos stocks i me l'envaino.



40 dies després. Hola, què el putu sofà no m'ha arribat. Ah, és que dues parelles més l'havien encarregat i mira tu quina gran demanda, mala sort. Però en uns dies el tindràs. Val, però vull un descompte. Home, no és culpa nostra ni de la nostra puta mare, és de la fàbrica i tal, però vaja, no et cobrarem el transport. Val, però doneu-vos pressa, incompetents. Sí clar (mentre pensava "i una merda, subnormal. No he treballat en 40 anys i ara m'hi posaré, saps?").



Un parell de dies més tard, els cabrons truquen a la meva nòvia (tenim repartits el paper de poli malo y poli bueno, i saben que ella fa de bona) i li diuen que el tenim en dos dies, i que com ha anat ràpid no poden fer el descompte. Va, porteu-lo i que després us lligui a un llit la pilar urbano.



Vindrem entre 10 i 11. I una picha. Les 13: 15, tu. Sort que visc al costat de la feina i no vaig haver d'estar a casa esperant dos retardats pujats en un camió.



Però la llicó és: crisi, crisi...què tal si ens possèssim a currar d'una puta vegada???



I no és un cas aïllat. Per portar un putu moble de menjador una botiga gran triga dos mesos, amb una dependenta que no sap sumar (literal) i que ha de trucar sis vegades al client per aclarir coses o perquè s'ha equivocat.



Crisi? Incompetència, collons.