La gentil audiència em demana un post amable. I ja que jo, com la Pantoja o la Reina Sofía, em dec al meu públic, només puc que desviure'm per servir els seus desitjos. Aquí va.
Tinc la sort de treballar en un edifici molt alt, amb vistes al mar. De quan en quan, a primera hora de la tarda, miro pels finestrals i veig un veler navegant plàcidament per la costa barcelonina. I indefectiblement sempre penso dues coses:
1.Hi ha cabrons que viuen molt bé
2.Si algun dia em perdo, em trobareu allà, en un petit veler, navegant en una dimensió espai-temps pròpia, tan lluny del món i tan a prop del cel.
1 comment:
Gràcies!!!! Per fi una cosa que no és exactament un "cagoentot burros"! Ara m'has fet enveja... això de veure el mar és una d'aquelles coses que la gent diu que està sobrevalorada, però creieu-me, jo que visc a Madrid no sabeu com el trobo a faltar. Petons!!!!!!!!!!!
Post a Comment