El Txacolí era de garrafón, pero tampoco es para ponerse así

Suposo que tots heu vist aquest vídeo.

Sí senyor. Aplaudeixo fervementment aquesta actuació. "Pongáme un par de pintxos mientras sierro la tragaperras. Agur".

És clar que sí. Que em destrosses casa meva, jo arrasso a cops de destral el teu bar.

Si el sistema policial i judicial funcionés, actuacions així no caldrien. Democràcia i tal. Però com el sistema és una puta estafa, i això és el puto paradís dels delinqüents, la resposta només pot ser una: o tu o els quinquis.

Ara només cal aplicar aquesta solució a altre tipus d'escòria. Calem foc als peatges, agafem per banda els carteristes de la Rambla, tallem els collons als tios que assalten cases, deixa'm a mi els latin kings. Jack Bauer is back in towm.

Per últim, congratular-me que la brunete acabi donant-me la raó i beneïxi la violència, amb titulars que parlen d'heroicitat i justificant les òsties del tio del bar.

Veieu? Al final, l'únic que no ens agrada de la violència és quan la patim nosaltres. Quan l'apliquem -com en aquest cas els nacionalistes espanyols-, ho trobem necessari i justificat. Qui li anava a dir als d'El País que em donarien la raó. Benvinguts al món real, xatos.