Bé, arribats a aquest punt toca fer balanç d'aquest irregular 2008.
El més important: el futbol. Ens deixa un any de mort i ressurrecció basalunista. Ah, i el Dani Alves. Que l'esperança regni en els vostres cors.
Per la resta, la boina d'Espanya segueix imposant-se, la subnormalitat continua excel.lint al nostre país i traguem arbres de nadal sostenibles mentre anem a menys de 80 com idiotes.
Però seguim resistint, continuem plantant cara a tant fill de puta, l'Armaggedon ens ha agafat amb feina i no hi ha mal que cent anys duri.
Així que, a l'espera de millors moments per a la nostra revolució, aprovo els comptes de 2008 i dono per tancada aquesta reunió de l'elit intel.lectual que manté encesa la nostra dignitat.
Que corri la coca. Lucy, ja et pots despilotonar.
Bon 2010, amics.
2 comments:
I per rematar l'any, una proposta de model de finançament clarament insufient i poc concret!
2009 voldras dir...
Lucy no t'escapis!
Post a Comment