És divendres al vespre. No queda ningú. Bé, sí, una petita llum en un despatx. Té premis, prestigi, un equip amb gent molt potent i una cartera plena de projectes.
Podria viure de les rendes i oblidar-se de la feina per sempre. Però no ho fa. Crea, controla, tanca acords en anglès. És divendres al vespre i ell apagarà els llums.*
*post dedicat a la Catalunya que treballa, la Catalunya que matina, la Catalunya d'eina i feina, cada cop més desterrada, cada cop més exiliada dins del nostre país.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
1 comment:
Per què cada vegada hi ha menys gent professional, amb iniciativa, amb il·lusió, exigent, que tingui ganes de treballar i de superar-se cada dia?
Post a Comment