Wanted

Nom: Carlos Goñi

Aparença: La foto ja ho diu tot.

Càrrecs: pitjor lletrista de la historia del planeta. A sobre de nefast, pretenciós com només un delinqüent ho pot ser.

Perillositat: altíssima. En qualsevol moment pot composar un trunyaco que us aniquili.

Armes: guitarra carregada.

Sentència: condemnat a sentir un loop perpetu del Carrussel de la SER.

Recompensa: la satisfacció del deure complert.

Qualitat de vida

Esmorzar pancakes amb nocilla. Anar a córrer al migdia per la platja, amb un sol espatarrant. Arribar a casa i tenir temps de menjar una sopa de carbassa i peix variat amb verdures mentre veus dos capítols d'Entourage estirat a la chaise longue.

Yes, I can.

De Madrid al truño

Sovint molts fills de puta ens acusen els catalans de provincians, de mirar-nos massa el melic, del 3% i de la seva puta mare. Primer de tot, desitjar a tots aquests cabrons que els segresti Nacho Cano.

Segon, diguem la veritat. La província màxima és Espanya, els que saben un colló de corrupció són els andalusos, els extremenys, els madrilenys i els valencians, i els que pensen que tothom sap on està la puta Parla són ells. Només cal mirar les portades d'aquests dies a la brunete:

1.L'Aguirre espia el Gallardón amb diners públics, o alguna cosa així.

2.Aquests dos mateixos elements es barallen per quedar-se Caja Madrid (compte, quarta entitat financera del país).

3.El tal Calderón i la seva majestuosa trama de corrupció, amb un tio vestit amb corpinho i l'ànsar pel mig.

Dues reflexions. Primera: què dirien aquests fills de puta si això passés a Catalunya? La segona: no us adoneu que aquests tios parlen de coses absolutament marcianes per a la resta de l'estat i que els provincians màxims són ells?

Mireu mamons: estic fart que digueu que fa fred perquè en fa a Madrid, que parleu de Fuenlabrada como si tothom sabés on és, que assegureu que és festa quan només ho és a la vostra puta ciutat, i en general de la merda que feu tragar a la resta de l'estat.

Informar-se ja és difícil, però triar els mitjans de Madrid és una garantia absoluta d'acabar més perdut que Zapatero a la Màquina de la verdad.

Aclari men ( ve de l'anterior post)

Sembla que els periodistes es van equivocar, com gairebé sempre -les presses, ja se sap i tal-, i que l'heroi de veritat és el gasista.

En tot cas, bé pels tres que van intervenir, i vergonya per a tots els ciutadans que contemplen cada dia escenes d'incivisme i miren cap a Collserola.

Bon cop de clau (anglesa)

Sabeu que no sóc precisament un gran fan dels wilsons. Però per demostrar la meva imparcialitat i generositat (i una picha) avui retrem homenatge a un d'ells. A un wilson Wilson.

Com sabeu, l'altra matí un anormal va apunyalar repeditament a la seva exnòvia al centre de Barcelona. Mentre la majoria de gent -inclosos dos fills de puta d'aquells que vigilen la zona blava- s'amagava cobardment o simplement admirava l'espectacle, dos tios -un oficinista i un gasista- van intentar frenar el subnormal.

Però no va ser fins que va arribar en Wilson que van poder parar-lo. La solució? Llençar-li tubs de metall i una clau anglesa fins que el malparit va perdre el sentit.

Sí senyor. Des d'aquí aplaudim la intervenció de Wilson i dels altres dos, l'ús de la clau anglesa o de qualsevol altra arma pesada per aniquilar fills de puta d'aquest calibre i anem més enllà: quan la nostra revolució triomfi, res de policia ni detencions. Es tindrà dret a rematar violentament el fill de puta i posteriorment punxar-lo en un pal com una tifa i exhibir-lo a la Plaça Catalunya, concretament on hi ha el monument a Macià.

I ens acomiadem exigint la Medalla de Sant Jordi per l'amic Wilson i l'expulsió immediata dels dos vigilants de la zona blava, probablement la pitjor professió del món després de jugador de l'Espanyol.

Gràcies.

La Junta.

El Pito (niso)

*

Amics, entenc que en moments de desconcert suprem com aquests, mites com jo ens hem de convertir en els fars intel.lectuals d'Occident. Per això, em poso el vestit de Mag Fèlix (quina pudor fa aquesta roba) i us deixo magnànimament una llista de previsions del que passarà en els propers anys:

1-L'atur arribarà a Espanya al 20%.

2-Dani Alves aixecarà alguna Lliga de Campions amb el FCB.

3-Més d'un banc o caixa espanyol haurà de ser rescatat. Veurem vàries fusions perquè la majoria no s'aguanta ni els pets.

4-TV3 fitxarà algun subnormal per a la secció d'esports. En Jordi Ramos posa el llistó altíssim.

5-Espanya passarà un mínim de 5 anys en recessió (l'amic Cebrian ja parla de 10 anys mínim, i compte que aquest és del Club Bilbederg o com es digui).

6-Tres dels 10 diaris més llegits a Espanya s'aniran a Can Pistraus o seran regalats.

7-Espanya serà el país d'Europa al que més li costarà sortir de la crisi, si és que ho fa.

8-Hi haurà òsties de debò amb els immigrants als barris perifèrics de les grans ciutats.

9-Tornarem a anar de vacances a Mallorca.

10-Pichi Alonso seguirà vivint de puta mare.

Si no es compleixen com a mínim 7 d'aquestes profecies, me la tallo i em faig monja.

Realment, me la jugo infinitament més que els mamons dels analistes. I amb més classe però amb menys pasta, afegeixo.

*a la foto, dos subnormals.

Algú ha vist la meva falç?

"La crisis afectarà tant a Espanya que la seva solució passa per ser un país agrícola".

Cuidadín, que no ho dic jo. Ho assegura el director de la London School of Economics, Howard Davies. Probablement és un altre impostor, però citar un tio així mola, no m'ho negareu.

No tinc ni idea de si el que profetitza el tal Davies es complirà (vaja, no ho sap ni el Mag Fèlix), però intueixo que la realitat va més per aquí que per "al 2010 tornarem a crèixer i els paletes seguirant tenint dues cases i un BMW".

Ai, amics. Espanya, extrem nord de l'Àfrica, podria tornar al seu lloc natural. La part bona és que encara no s'han tret la boina i la podrien aprofitar de nou.