Algú ha vist la meva falç?

"La crisis afectarà tant a Espanya que la seva solució passa per ser un país agrícola".

Cuidadín, que no ho dic jo. Ho assegura el director de la London School of Economics, Howard Davies. Probablement és un altre impostor, però citar un tio així mola, no m'ho negareu.

No tinc ni idea de si el que profetitza el tal Davies es complirà (vaja, no ho sap ni el Mag Fèlix), però intueixo que la realitat va més per aquí que per "al 2010 tornarem a crèixer i els paletes seguirant tenint dues cases i un BMW".

Ai, amics. Espanya, extrem nord de l'Àfrica, podria tornar al seu lloc natural. La part bona és que encara no s'han tret la boina i la podrien aprofitar de nou.

La Pubilla del Taulat, buf

Seguint amb la voluntat de servei públic que caracteritza aquest blog, us ofereixo avui una impagable recomenació gastronòmica.

Fa temps que volíem explorar una mica més el barri del Poblenou. Així que m'he posat mans a la coca per descobrir alguns dels seus garitos més tremendos. Un altre dia us parlaré del gran Can Recasens, però avui toca, tots dempeus senyores i senyors, La Pubilla del Taulat. Aquí van les deu raons per anar-hi:

1.Perquè té l'encant dels llocs autèntics de la Barcelona antiga.

2.Perquè els dos germans que ho porten són l'amabilitat i la gràcia en persona (cosa dificilíssima en aquesta ciutat).

3.Perquè serveixen el vermut a l'antiga, amb oliva i tal.

4.Perquè fan totes les tapes al moment. Veus el peix allà a la barra i el tio t'ho cuina allà mateix.

5.Per les seves braves, antològiques i fetes al moment.

6.Pels calamars, gambes i bunyols que també ens van cruspir. I això que era un dia en què tenien poc material perquè hi havia hagut temporal. També acostumen a tener pop, chocos, caracoles...i les clàssiques conserves.

7.Perquè també compten amb una bodega seva al costat, on comprar vermut i la seva pròpia cervesa.

8.Perquè la birra te la serveixen freda, com ha de ser.

9.Perquè els preus són molts raonables. Pots jalar del tot per 15 euros per barba.

10.Perquè cada cop costa més trobar gent que faci bé la seva feina en aquest desventurat país.

Quin pal, estina

Me la sua cosa fina el conflicte palestí. De fet, he comprovat que el meu cervell es desconnecta a partir d'un determinat nombre d'inputs. ETA? Que facin una competició de chuletones i em deixin en pau. L'encaix de Catalunya a Espanya? Aneu a cagar, home.

Aclarit aquest punt amb la meva brillantor expositiva habitual, procedeixo a formular succintament dues solucions que acabaran d'una puta vegada amb el puto conflicte aquest. Es podria votar com a Eurovisió, però rotllo global.

1.Opció "Royal Rumble": la más espectacular. S'agafa el puto mur d'Israel i s'encercla definitivament tota la zona. Es requisen les armes per vendre-les a les FARC i es soluciona el tema a òsties, sí senyor. L'últim que resta dempeus es queda la zona. Valen piquetes de ojo, cops a la rabadisha i sillitas elèctriques.

2.Opció "Suiza a tomar por culo": la més complexa. Primer cal eliminar Suïssa del mapa, directament. Ja em diràs tu perquè vols un país de mariques, amb la seva neutralitat de merda. Què han aportat els suissos al món? Res. A prendre pel cul.

Després es retalla Israel del mapa i se situa al forat deixat per Suïssa. Com els europeus van ser els que van embolicar tota la troca amb la creació d'Israel, doncs aquí teniu aquests pesats.

De la seva banda, els palestins seran reclosos a la zona que reclamen, i es deixarà que s'autoaniquilin a òsties. Uns tios que han inventat aquells mocadors no es mereixen res millor*.

Aquesta opció planteja el petit problema del veïnatge entre Alemanya i Israel, però si la cosa es possa lletja no és descartable aplicar la solució 1 entre aquests dos contricants.

Senyors de l'ONU, de res. Com sempre, espero l'ingrés en B, o en el seu defecte, en armes i prostitutes.

*els periodistes d'El País i la resta de progres (la majoria, vaja) serien convidats a afegir-se a la festa palestina, per conviure pacifícament amb aquesta gent tan cool.

Una mitja completa

Bé, ja tinc al sarró una altra fita que explicar als travelos que frequento: he acabat una Mitja Marató (21 quilòmetres així pim pam, tu).

La veritat és que l'experiència va ser fantàstica. Una bonica vil.la (Sitges), un dia sensacional i un ambient ben majete. Com l'objectiu era acabar, m'ho vaig prendre amb calma, sempre lleugerament per sota de 5', i així vaig poder disfrutar de la cursa. El temps? Prop de 1 hora 42 minuts. Molt satisfactori.

En cap moment vaig tenir la sensació de no poder acabar o d'anar molt apurat. Avui em fan una mica de mal els quadríceps, però res destacable. A partir de demà, a preparar la Mitja de Barcelona, el 8 de febrer. Després, ja veurem què fem.

PD: la tasca d'animadora i assistent de pitiplin va ser impagable. Bé, l'arrós amb calamars que li vaig fer després va servir com a petita recompensa.

Ermengol Passola, in memoriam

Encara queden herois. Confosos entre la mediocritat de la majoria, mantenen viva la nostra dignitat col.lectiva. Ermengol Passola era un d'ells. Va morir la setmana passada.

El senyor Passola era el propietari de Mobles Maldà. Resistent cultural durant el franquisme, va lluitar pel català i per Catalunya quan la majoria mirava cap a una altra banda. Fundà una discogràfica que donà veu a la Nova Cançó, una editorial en català i el local "La Cova del Drac". I finançà desinteressadament desenes de projectes per reconstruir Catalunya.

Tot, des de l'anonimat, des de l'aversió als polítics, perdent cèntims. Tot, pel seu país. Tot, per la incerta glòria que algun dia assolirem i que herois com ell, com Joan Sales o com Josep Benet, veuran des d'allà on siguin.

Ermengol Passola, descansi en pau.

Carta als Reis

Estimats Reis Mags,

aquest any he aguantat molt cretí, incompetent i fill de puta en general. Així que considero que m'he guanyat tot el que us demano a la següent llista. Si no sou llatins, segur que podreu complir amb eficàcia els meus desitjos:

1.Que xapi La Vanguardia (i que es recol.loquin tots els seus treballadors. Bé, tots menys la Ima Sanchís).

2.Que al proper català que vulgui demanar perdó a Espanya li exploti el cap.

3.Que els ecologistes deixin d'anar en cotxe al curro i pateixin el transport públic que tan defensen però que no utilitzen.

4.David Villa.

5.Una entrada per al concert de The Killers.

6.Una afonia permanent per a l'Helena Garcia Melero.

7.Que els wilsons que escolten reggaeton o merdes d'aquestes al mòbil s'electrocutin.

8.Més cafeteries al Poblenou.

9.Un Volkswagen Golf.

10.Molta paciència pels que m'envolten.

Una cursa i un parell de Nassos

Excel.lent cursa popular la dels Nassos, l'últim dia de l'any.

Les curses amb tanta gent són completament inútils per assolir marques i tota la pesca, però són ideals per divertir-se i per correr pels llocs més emblemàtics de la teva ciutat. A més, en el meu cas s'afegia que es disputava per Sant Martí, la zona per on visc i entreno.

Així que chachi, tu. Malgrat la quantitat de gent i els meus problemes estomacals, em vaig trobar molt còmode i vaig fer un temps correcte. Però vaja, el millor va ser l'ambient d'una cursa molt especial i que l'Ajuntament tingui els collons de tallar el trànsit en un dia tan delicat per a una cursa popular. Un parell de Nassos, sí senyor. Fan poques coses bé, però en aquest tema la toquen, amics.

I ara, només 10 dies per a la primera mitja marató (aquesta sí que sí), a Sitges. Ja reportarem.

Per cert, avui he estrenat el gimnàs de Can Felipa, una meravella si tenim en compte que és públic. Infinitament milor que l'infern de l'Alfa 5, que per sort ja ha tancat. Puaj.

PD: Bigmouth, no, no. Bon 2010, perquè aquest ja el dono per perdut :)