Una petita llum

És divendres al vespre. No queda ningú. Bé, sí, una petita llum en un despatx. Té premis, prestigi, un equip amb gent molt potent i una cartera plena de projectes.

Podria viure de les rendes i oblidar-se de la feina per sempre. Però no ho fa. Crea, controla, tanca acords en anglès. És divendres al vespre i ell apagarà els llums.*

*post dedicat a la Catalunya que treballa, la Catalunya que matina, la Catalunya d'eina i feina, cada cop més desterrada, cada cop més exiliada dins del nostre país.

A 12

Oh sí.

PD: Casillas, perd temps ara com una nena.

Perdó per demanar perdó

No suporto la Catalunya que demana perdó. Ens passem el puto dia demanant perdó a Espanya.

S'ha de ser subnormal. Espanya té molta mala llet, té més poder i més mitjans que nosaltres. Marca l'agenda, i decideix sobre què i com es parla. Això ho veu Serafín Zubiri.

I nosaltres caiem de quatre grapes en la trampa. Sempre. Un català diu alguna cosa i la brunete tritura carn fins que es dóna per satisfeta. Això és normal: són uns cabrons, tu i jo ho sabem. El que no és normal és que des d'aquí caiem a la seva trampa, els hi donem la raó i a sobre demanem perdó (rodólí!) com col.legiales enganxades copiant a l'examen de mates.

En canvi, un espanyol diu una bajanada i aquí no passa res. I una puta merda, home. Que se'n vagin a prendre pel cul, aquests malparits. Prou de demanar perdó, subnormals. Dialogar? Sí, però només amb qui vol dialogar. Amb la resta? Un parell de collons.

Com a Gladiator, quan l'enemic és molt més poderós, només hi ha una tàctica: unir-se, no fer ni mitja concesió i resistir. Vindran temps millors. Però abans cal que els enemics sàpiguen que si comencen a jugar brut, nosaltres no ens apartarem. Ans al contrari, que els hi caurà una pluja d'òsties que no sabran avenir-se.*

*quedi clar que això no és un elogi de la violència, amb uns mitjans que defensessin el país i uns catalans amb orgull i dignitat ja en tindria prou.

Estem amb tu

Evidentment.

Coses que penso fer a Londres

1-Clavar-me una pinta de guiness al pub mentre veig un partit per la tele

2-Jalar al Yauatcha

3-Passejar pel riu, parar a Borough Market i zumbar-me un bocata de xoriç

4-Veure la ciutat des de Primrose Hill

5-Donar de menjar els esquirols a Regent's Park

6-Comprar-me unes wambes Tiger

7-Jalar al Busaba

8-Llegir The Independent pel matí començant per la columna del Warnock

9-Tafajenar a l'HMV i que caigui el cd nou de The killers i un parell de sèries

10-Veure des del Vertigo 42 com la civilització avança

Farsant

[de l'it. farsante, íd.]

adj i m i f Que fingeix coses que pretén de fer passar com a veres.

Opinió de merda

Tertúlia a Can Basté: el tal Cuyàs, el tal Gomà, Antonio Franco -musa d'aquest blog- i un tio a NY.

Tema: la proposta que els immigrants puguin votar a les municipals.

Resulta que ahir l'enquesta del preacher Cuní va donar un brutal 90% en contra, i la del Basté un 78%.

Opinió dels tertulians -menys el de NY-: no entenem el rebuig. És una mesura fantàstica.

No ho enteneu?? Competiu vosaltres amb els immigrants pels mateixos llocs de feina? Quin és el ratio de població immigrada a Sarrià, Les Corts o l'Eixample, els barris on viviu i treballeu? Quants immigrants hi ha a l'escoles privades on estudien els vostres fills? I quants us trobeu a la cua de les vostres clíniques privades?

S'ha de ser molt subnormal per anar pel món alliçonant la penya sobre problemes que no et toquen ni de lluny. Vés a viure i a treballar a Salt, vés a Pomar, vés a Pubilla Cases i després en parlem.

Jo no sé si la mesura és bona o dolenta, de fet me la sua bastant, però el que m'indigna és la vostra capacitat impostora. Des de la vostra puta atalaia de la Diagonal tot és molt fàcil, cabrons.