Nada, nada

*

Scary Movie

Almunia afirma que la UE està preparada pel rescat de qualsevol país membre.

Una acció de Prisa val menys que un exemplar d'El País.

Amb una acció de Citigroup ara et podries comprar un hot dog.

L'atur als EUA puja fins a màxims dels darrers 25 tacos.



AIXÒ SE'N VA A PRENDRE PEL CUL.

Som-hi

Bé, ja és oficial.

El meu repte es diu Marató de Barcelona 2010.

Perquè la correré amb 30 anys.

Perquè serà el primer cop que la nostra marató superi els 10.000 participants.

Perquè coincidirà amb els Europeus d'Atletisme 2010 a BCN.

Perquè la vida és pels valents.

El Txacolí era de garrafón, pero tampoco es para ponerse así

Suposo que tots heu vist aquest vídeo.

Sí senyor. Aplaudeixo fervementment aquesta actuació. "Pongáme un par de pintxos mientras sierro la tragaperras. Agur".

És clar que sí. Que em destrosses casa meva, jo arrasso a cops de destral el teu bar.

Si el sistema policial i judicial funcionés, actuacions així no caldrien. Democràcia i tal. Però com el sistema és una puta estafa, i això és el puto paradís dels delinqüents, la resposta només pot ser una: o tu o els quinquis.

Ara només cal aplicar aquesta solució a altre tipus d'escòria. Calem foc als peatges, agafem per banda els carteristes de la Rambla, tallem els collons als tios que assalten cases, deixa'm a mi els latin kings. Jack Bauer is back in towm.

Per últim, congratular-me que la brunete acabi donant-me la raó i beneïxi la violència, amb titulars que parlen d'heroicitat i justificant les òsties del tio del bar.

Veieu? Al final, l'únic que no ens agrada de la violència és quan la patim nosaltres. Quan l'apliquem -com en aquest cas els nacionalistes espanyols-, ho trobem necessari i justificat. Qui li anava a dir als d'El País que em donarien la raó. Benvinguts al món real, xatos.

Simple

No segueixo gaire l'actualitat espanyola. De fet, me la bufa cosa fina.

Però pel que es veu el tal Bermejo ha dimitit.

I el PP té organitzada una trama de corrupció que riu-te'n de Jesús Gil (al cel sigui).

Bé, una reflexió sociològica de les que m'agraden: la simplicitat sempre guanya la partida. Si demostres que hi ha una xarxa de corrupció estratosfèrica en el primer partit de l'oposició i diverses administracions públiques, però la història és complicada, amb ramificacions, molts implicats i una trama fosca, adéu. La gent perd tot interès. You're fired.

Si ho pots reduir tot a una frase del tipus "Ya ves, Paco, !El ministro y el juez cazando juntos!", no et cal res més. Bingo.

Nota mental: el principi KISS (Keep it simple, stupid) s'imposa amb una contundència brutal en la comunicació pública. Sense excepcions.

Nota mental 2: aquesta gent a la que li sembla molt complicat seguir una trama QUE LI FOT ELS CALERS IMPUNEMENT és la que després decideix el futur de tots plegats. Inquietant.

Tornarem a vèncer

Vivim en un món ple de mariques i de subnormals.

Subnormals: els que pensen que els títols es guanyen com si res, els que donen les lligues per acabades al gener, els que criden "meeessi meeessi" quan anem 0 a 0, els que juguen a cantar "olé" perquè guanyem a un puto Numància que ha vingut a jugar honestament. A tots ells: no en teniu ni puta idea de futbol ni de la vida, cretins.

Mariques: els que cauen en les trampes de la Brunete, els que entren en pànic perquè perdem un partit, els que NO denuncien els crims arbitrals com els de dissabte. A tots ells: feu-vos de l'Apañó, monyes.

I entre tots ells, JO m'elevo i en veritat us dic: TORNAREM A VÈNCER.

Ens aixecarem amb un parell d'ous i ens veurem a Canaletes. No ho dubteu ni per un instant.

The peacemaker

Ara resulta que els fills de puta aquests posposen el nostre finançament fins a les putes eleccions gallegues, o què sé jo. Per cert, què collons és Galicia???

L'enèsima presa de pèl d'aquests mamons a un poble que es deixa trepitjar. Res de nou. L'elit ja no parla sobre l'estafa que suposa espanya, ja la donem per descomptada. Només ideem plans per acabar amb ells.

Quan la nostra revolució triomfi, el debat amb espanya anirà d'aquesta manera.

BAR de BUJALAROZ (poble mític d'Aragó, on s'acostuma a parar per fotre't un tiberi de camí a Madriz).

President de la Generalitat Revolucionària (PGR): "Pongáme una perdiz escabechada, y arroz con leche de postre, no acepto bromas. No Zapatero, no es a usted, era al camarero".

Zapatero Trolero (ZPT): "Ah, es que acabo de reunirme con Botín, y ya sabe, la costumbre de servir...".

Arriba la perdiu en escabetx. Zapatero demana una truita a la francesa perquè és un MARICA.

PGR: "Cállese, cretino. He venido a recuperar MI PASTA. Soy una persona dialogante, demócrata, tolerante, multicultural, sostenible y convencido de que hablando se entiende la gente. Por eso, en este maletín llevo un botón rojo conectado una la BOMBA ATÓMICA que acabamos de preparar en Capellades, preciosa vila catalana. O recibo en 24 horas en mi cuenta suiza el importe del déficit fiscal acumulado de Catalunya en los últimos 25 años o te meto un petardo POR EL CULO que no queda en pie ni Falete, peazo de cabrón. Tú, no él. Bueno, falete también es un cabrón".

ZPT: "Cáspita, no parece usted catalán...Bueno, yo...apoyaré...Si tu no hi vas ells tor..."

PGR s'aixeca de la taula, amb el seu maletí a la mà. Deixa anar un sonor rot amb regust a escabetx, es treu la picha i es pixa a la truita de ZP.

PGR: "24 horas, ZPT. O verás Albacete convertido en Hiroshima. Bueno, no notaríamos demasiado la diferencia, la verdad".

FADE TO BLACK.