Deu frases que m'agrada sentir

1-Juguen Alves, Busi i Touré.

2-De postres tenim flam casolà, natilles i arròs amb llet.

3-El pla és pizzes i la quarta temporada sencera d'Entourage.

4-En aquesta botiga venem de tot.

5-Que se'n vagin a prendre pel cul, aquests espanyols.

6-Demà aniré a sopar amb unes amigues. T'importa quedar-te sol?

7-El Madrid tiene que buscar la excelencia.

8-Acabem de descobrir una trilogia desconeguda de Joan Sales.

9-Us he portat aquest fuet de Vic.

10-Has vist que torna Muchachada Nui?

Los gemelos golpean una vez

Segona mitja al sac. Un minutet menys que a Sitges, a prop 1:41.

Curiosament, vaig patir més que a la primera. Tampoc res de l'altre món, però entre el quilòmetre 10 i el 15 vaig notar un bessó carregat i ho vaig arrossegar. Potser perquè coneixia més el recorregut i se'm va fer més pesat, potser per mala sort o potser perquè l'entrenament no va ser del tot idoni. Caldrà treballar una mica més les cames, cosa que podria dir el Hleb, també. Ara, vaig acabar sprintant i tal. Cosa que ell no pot dir.

Per la resta, tot molt bé. Maco córrer a casa, curosa organització i bon ambient.

I ara, la tercera ha de caure al Maresme. El 15 de març anirem a Calella a una de les més ràpides -diuen- d'Europa. Després, direm adèu a la temporada de curses amb un intent de 30 quilòmetres entrenant, les populars de 10 i alguna de muntanya. Si es posa pel mig una altra mitja tontorrona, no es descarta. I de cara a l'estiu, nedar, qui sap si un duatló...i el kaiak!

La meva llei laboral

El dia que la meva revolució triomfi, aprovaré una nova llei laboral.

Abans de portar a terme qualsevol ERO (sí, mot català per a "ERE") o acomiadaments massius, els responsables de l'empresa en els darrers anys romandran lligats a una cadira en una sala de reunions i durant dues hores quedaran a expenses dels treballadors.

I que el poble dicti sentència.

Després, si cal, ja parlarem d'acomiadaments. Però primer que paguin els fills de puta incompetents que ens han portat fins aquí.

Cine de merda

Això és el cinema espanyol. Una subnormal de Cuenca vestida com una meuca.

Carmen Machi, Javier Cámara, el porter de "Aquí no hay quien viva". Ties bones que es despiloten a cada peli i que posen als putos goya com meretrius per després fotre el rotllo que no volen que les valorin pel seu cos. Tòpics. Travelus i mariques. Barris marginals filmats per tios que a la nit tornen al seu loft de Chueca per gastar-se en clenxes el que qualsevol treballador no guanya en un mes. Això és el cinema espanyol.

Ara imagineu a l'Antonio Resines fent de president dels EUA a The West Wing en lloc de Martin Sheen. O a Javier Cámara en lloc de Alan Shore a Boston Legal. O a Blanca Portillo substituint Glenn Close a Damages.

Bé, aquestes dues últimes suposicions no cal que les imagineu. Són reals i increïblement encara -pel que jo sé- ningú ha estat sentenciat a mort per atemptar contra el bon gust i la decència humana. Cine espanyol, quin oxímoron.

Jorge Javier Vázquez l'últim

S'apropa la segona mitja. Aquest diumenge correrem la de casa, la de Barcelona.

L'objectiu, acabar-la, i si pot ser en un temps proper a 1:40. El recorregut passa per gran part de la ciutat, incloent-hi casa meva i unes rectes llarguíssimes per Paral.lel, Gran Via i Diagonal.

Ahir vaig fer l'última tirada llarga, i en el que queda de setmana, ho completarem amb sessió d'spinning, fitness, una mica de peses a les cames, pilates i descans.

I el diumenge, com va dir Voltaire: marica l´últim.

Wanted

Nom: Carlos Goñi

Aparença: La foto ja ho diu tot.

Càrrecs: pitjor lletrista de la historia del planeta. A sobre de nefast, pretenciós com només un delinqüent ho pot ser.

Perillositat: altíssima. En qualsevol moment pot composar un trunyaco que us aniquili.

Armes: guitarra carregada.

Sentència: condemnat a sentir un loop perpetu del Carrussel de la SER.

Recompensa: la satisfacció del deure complert.

Qualitat de vida

Esmorzar pancakes amb nocilla. Anar a córrer al migdia per la platja, amb un sol espatarrant. Arribar a casa i tenir temps de menjar una sopa de carbassa i peix variat amb verdures mentre veus dos capítols d'Entourage estirat a la chaise longue.

Yes, I can.