Una mitja completa

Bé, ja tinc al sarró una altra fita que explicar als travelos que frequento: he acabat una Mitja Marató (21 quilòmetres així pim pam, tu).

La veritat és que l'experiència va ser fantàstica. Una bonica vil.la (Sitges), un dia sensacional i un ambient ben majete. Com l'objectiu era acabar, m'ho vaig prendre amb calma, sempre lleugerament per sota de 5', i així vaig poder disfrutar de la cursa. El temps? Prop de 1 hora 42 minuts. Molt satisfactori.

En cap moment vaig tenir la sensació de no poder acabar o d'anar molt apurat. Avui em fan una mica de mal els quadríceps, però res destacable. A partir de demà, a preparar la Mitja de Barcelona, el 8 de febrer. Després, ja veurem què fem.

PD: la tasca d'animadora i assistent de pitiplin va ser impagable. Bé, l'arrós amb calamars que li vaig fer després va servir com a petita recompensa.

Ermengol Passola, in memoriam

Encara queden herois. Confosos entre la mediocritat de la majoria, mantenen viva la nostra dignitat col.lectiva. Ermengol Passola era un d'ells. Va morir la setmana passada.

El senyor Passola era el propietari de Mobles Maldà. Resistent cultural durant el franquisme, va lluitar pel català i per Catalunya quan la majoria mirava cap a una altra banda. Fundà una discogràfica que donà veu a la Nova Cançó, una editorial en català i el local "La Cova del Drac". I finançà desinteressadament desenes de projectes per reconstruir Catalunya.

Tot, des de l'anonimat, des de l'aversió als polítics, perdent cèntims. Tot, pel seu país. Tot, per la incerta glòria que algun dia assolirem i que herois com ell, com Joan Sales o com Josep Benet, veuran des d'allà on siguin.

Ermengol Passola, descansi en pau.

Carta als Reis

Estimats Reis Mags,

aquest any he aguantat molt cretí, incompetent i fill de puta en general. Així que considero que m'he guanyat tot el que us demano a la següent llista. Si no sou llatins, segur que podreu complir amb eficàcia els meus desitjos:

1.Que xapi La Vanguardia (i que es recol.loquin tots els seus treballadors. Bé, tots menys la Ima Sanchís).

2.Que al proper català que vulgui demanar perdó a Espanya li exploti el cap.

3.Que els ecologistes deixin d'anar en cotxe al curro i pateixin el transport públic que tan defensen però que no utilitzen.

4.David Villa.

5.Una entrada per al concert de The Killers.

6.Una afonia permanent per a l'Helena Garcia Melero.

7.Que els wilsons que escolten reggaeton o merdes d'aquestes al mòbil s'electrocutin.

8.Més cafeteries al Poblenou.

9.Un Volkswagen Golf.

10.Molta paciència pels que m'envolten.

Una cursa i un parell de Nassos

Excel.lent cursa popular la dels Nassos, l'últim dia de l'any.

Les curses amb tanta gent són completament inútils per assolir marques i tota la pesca, però són ideals per divertir-se i per correr pels llocs més emblemàtics de la teva ciutat. A més, en el meu cas s'afegia que es disputava per Sant Martí, la zona per on visc i entreno.

Així que chachi, tu. Malgrat la quantitat de gent i els meus problemes estomacals, em vaig trobar molt còmode i vaig fer un temps correcte. Però vaja, el millor va ser l'ambient d'una cursa molt especial i que l'Ajuntament tingui els collons de tallar el trànsit en un dia tan delicat per a una cursa popular. Un parell de Nassos, sí senyor. Fan poques coses bé, però en aquest tema la toquen, amics.

I ara, només 10 dies per a la primera mitja marató (aquesta sí que sí), a Sitges. Ja reportarem.

Per cert, avui he estrenat el gimnàs de Can Felipa, una meravella si tenim en compte que és públic. Infinitament milor que l'infern de l'Alfa 5, que per sort ja ha tancat. Puaj.

PD: Bigmouth, no, no. Bon 2010, perquè aquest ja el dono per perdut :)

Balanç fiscal del 2008

Bé, arribats a aquest punt toca fer balanç d'aquest irregular 2008.

El més important: el futbol. Ens deixa un any de mort i ressurrecció basalunista. Ah, i el Dani Alves. Que l'esperança regni en els vostres cors.

Per la resta, la boina d'Espanya segueix imposant-se, la subnormalitat continua excel.lint al nostre país i traguem arbres de nadal sostenibles mentre anem a menys de 80 com idiotes.

Però seguim resistint, continuem plantant cara a tant fill de puta, l'Armaggedon ens ha agafat amb feina i no hi ha mal que cent anys duri.

Així que, a l'espera de millors moments per a la nostra revolució, aprovo els comptes de 2008 i dono per tancada aquesta reunió de l'elit intel.lectual que manté encesa la nostra dignitat.

Que corri la coca. Lucy, ja et pots despilotonar.

Bon 2010, amics.

Entre la incompetència i l'incivisme

Arribes de sopar amb uns amics, i a la porta del pàrquing hi ha uns tios mamant o drogant-se o vés a saber què. Obres les portes i aquestes triguen prop de mig minut en tancar-se, però l'empresa responsable diu que són només cinc segons i que és el mínim que es pot. Toca't els ous.

Puges a l'ascensor, que després de 4 mesos en una finca nova continua sense funcionar correctament.

Arribes a casa, és passada la mitjanit i sona de lluny una música infernal: hi ha una festa en una nau industrial, amb llums de colors i seguretes i tot. Has de trucar cada setmana a l'Urbana perquè els demanin de baixar la música, però clar, que deixin de cometre il.legalitats cada cap de setmana és massa demanar.

Surts al matí següent i hi ha una bici del Bicing tirada al costat de casa, just davant dels blocs de ciment posats per l'Ajuntament perquè els cotxes no passin i que han sigut destroçats i convenientment separats.

A la cantonada següent, fas una finta per evitar el vòmit d'algun subnormal i penses que vivim en un país dominat a parts iguals entre la incompetència i l'incivisme.

Fins que comencem a afusellar idiotes a trenc d'alba, és clar.

Botiflers

[1700; variant de botinflar, -at 'galtut']

3 p ext Dit del català que col·labora amb els enemics del seu país.

Creieu-me, un dia Roma deixarà de pagar traïdors. I aquell dia pagareu vosaltres.