Thursday, 23 April 2009

Millorant Joan Gaspart

Neus Bonet, assenyalant l'últim oient que li queda per exterminar.

La de l'afoto és una excel.lent professional. La van contractar per enfonsar Catalunya Ràdio i a fe de Déu que ho està aconseguint.

La tal Bonet s'ha pimplat en mig any 100.000 oients. Poca broma. Imagineu el Camp Nou ple a vessar i que de sobte un raig extraterrestre fulmina tothom: això és el que ha fet la nostra amiga.

Ara, com en tota bona operació militar, no ha estat sola. La ràdio nacional ha perdut el lideratge per primer cop des de la seva fundació. Un altre professional gens partidista, Joan Barril, s'ha vist superat per César Vidal. A Catalunya. Simplement insuperable. Felicitats.

Un altre exemple de la capacitat de gestió de Montilla, aka el president que no parlava la llengua del país que governava.

Ja ens van advertir que el tio, de carisma no en tenia, però que la gestió era el seu fort. Aquí van els moments més àlgids d'aquesta insuperable gestió des que va arribar al Pati dels Plàtans, o com es digui:

1-Hem crescut cada any menys que la mitjana de la merda d'estat que tenim.

2-Hem tingut cada any més inflació que la merda d'estat que tenim.

3-Hem perdut renda mitjana i hem retrocedit en R+D respecte a la merda d'estat que tenim.

4-En ensenyament els indicadors fan pena.

5-La majoria d'infraestructures decisives (Quart Cinturó, Rodalies, Corredor Ferroviari, MAT...) està aturades.

6-Enfonsament dels mitjans de comunicació públics.

I ja no parlo d'espectacles leonardodantescos amb el tal Saura i altres comunistes.

El seu fort és la gestió. No em vull imaginar com són els seus punts febles.

Wednesday, 22 April 2009

Parany de coherència


"El Madrid es el club del señorío".

Wednesday, 15 April 2009

Orgull, felicitat, llegenda



Sóc conscient que cal algun títol per acabar de donar sentit a tot plegat.

Però, ara, just abans de començar la batalla decisiva, deixeu-me exclamar un parell de coses:

AQUEST ANY ENS ENS HEU FET FELIÇOS COM MAI.

PERTÀNYER A AQUEST CLUB ÉS UN AUTÈNTIC ORGULL.

Dit això, gladiadors meus, ja heu entrat per sempre a la memòria col.lectiva de tot un poble. Ara cal anar més enllà: convertir-vos en llegenda.

Tuesday, 14 April 2009

Associació d'idees



No em digueu perquè, però aquest senyor té tota la pinta de dur calces.

Monday, 6 April 2009

Jo tenia una Bomber, i ara corro la cursa


Ahir vam còrrer la Cursa dels Bombers. Era el debut de "La Mirada de Messi" en els 10km i la cosa va anar sobre rodes. Bé, sobre wambes, concretament.

El tio va comportar-se com un campió i vam acabar en 54 minuts, una mica per sota del temps que teníem previst.

Jo la vaig còrrer per acompanyar-lo, però la veritat és que vaig disfrutar. 17.000 persones fent esport pels carrers de Barcelona, una organització IMPECABLE, bon temps i gran selecció musical. A destacar l'sms que van enviar amb el teu temps i posició. Felicitats a Nike i als organitzadors.

I emocionant veure a molta gent com jo estava ara fa un any exactament: creuant per primer cop la meta després de 10 km. Way to go.

Thursday, 2 April 2009

Això és una puta merda


Intentem fer una barreja entre Desperate Housewives i Sex and the City i ens surt aquest trunyaco. El vaig veure un minut i en vaig tenir prou comprovar que es tracta d'una solemne mariconada, plena de tòpics i amb un guió que podia haver escrit qualsevol perroflauta drogat. He vist gent a la garjola per molt menys.

Si no sabem fer tele, per què en fem? Dediquem-nos a les nostres especialitats: la corrupció, la mala educació, el servilisme davant Espanya i la crema catalana, per exemple.

Clar que podria ser pitjor. Com a mínim alguna de les ties que hi surten estan bones. A Espanya encara fotrien la Carmen Machi o la Blanca Portillo.

Vaig a potar. Fins ara.

Tuesday, 31 March 2009

Coses gracioses que he sentit darrerament


"El problema de Caja Castilla-La Mancha era de liquidez, no de solvencia".

"No hay ninguna otra caja en la misma situación".

"Los españoles tienen sus ahorros asegurados".

"Qualsevol altre davanter portaria els mateixos gols que l'Eto'o".

Friday, 27 March 2009

Estem morts

L'altre dia, al metro, em vaig topar amb això:




Amb la mirada en blanc, les cames fent-me figa i les mans tremolant, vaig aconseguir agafar-me a un romanès que en aquell moment sisava 3 carteres al mateix temps.

La desafortunadíssima trobada (la del tio de la foto, no la del romanès) encara em té certament trasbalsat. L'únic que puc assegurar al respecte és que l'Altíssim no perdona blasfèmies d'aquest calibre i que el proper cop que un tsunami es peti 7 milions de tios no us pregunteu què hem fet per merèixer això.

Hem fet el tio de la foto.

I la fúria del Totpoderós no tindrà límit.

Thursday, 26 March 2009

Tinc

Una feina.

Una altra que m'acaba de sortir.

Obres a casa.

Un pis per acabar de moblar.

Dues bodes a l'horitzó.

Un blog.

Un altre creat per al meu futur nebot.

Una tesina de la uni per redactar.

Vàries curses per còrrer.

Flams de l'Àrea de Guissona a la nevera.

Monday, 23 March 2009

Coses taaaan segle XX


1.La tele.

2.La divisió esquerres-dretes.

3.La universitat pre-Bolonya.

4.El futbol sense físic.

5.El comunisme (i probablement el capitalisme).

6.Els tràmits presencials.

7.El cruyffisme i el nunyisme.

8.Treballar a l'oficina.

9.Els diaris.

10.El Real Madrid.

La mirada de Messi



Una altra al sac. Ahir vam fer els 7km de la II Cursa del Futbol Club Barcelona, en el debut de "La mirada de Messi" a l'alta competició. El tio va resistir sensacionalment i va arribar com un campió.

Vam fer un temps -que era el de menys- proper als 33 minuts. Cal dir que l'últim km estava mutilat, i eren només 600 metres, com em va apuntar el crono i han confirmat els amics de corredors.cat.

Per la resta, pujades considerables en el primer tram, baixades divertides després, decent bossa del corredor, ambient animat i bona notícia que el FCB confirmi la seva aposta per l'atletisme popular.

La propera cita, els Bombers 09 -amb gentada i preu ja massa alt- en la que tornarem a acompanyar "La mirada de Messi". Aquest finde farem la darrera tirada llarga de la temporada: 30 km per la Carretera de les Aigües, a veure si ho podem acabar. Després, m'agradaria algun cros de muntanya. El de Can Caralleu té molt bona pinta. I el Terç d'Empúries també caurà. Un pla chachi.

Per cert, em diuen que Mussaranya també s'apunta a això de les curses. Benvinguda!!

Thursday, 19 March 2009

Fem un piscolabis?


És possible fer un mos decent, a un preu raonable i en un entorn agradabale en ple centre de Barcelona?

Des de fa uns mesos, la resposta és sí. Gràcies al Piscolabis (Rambla Catalunya 27, i també a Diagonal-Numància), es poden menjar tapes gustoses sense sentir-te atracat.

Així que deixeu-vos caure per allà i sigueu generosos a l'hora de demanar (les racions són molt minses, en consonància amb els preus).

Nosaltres vam tastar les croquetes, les braves, el pa amb tomàquet, uns calamars a la planxa, una minihamburguesa amb formatges, nachos amb guacamole i daus de salmó, amanida russa, un pintxo de truita i un de txaca. Tot molt correcte, sense arribar a un nivell altíssim, però molt decent.

De postres, tiramisú (casolà però fluixet) i coulant de xocolata amb gelat de galetes Maria, molt bò. La foto és de l'amic encantadísimo (un puto monstre).

La cervesa la serveixen ben freda, el personal és molt amable i el local molt espaiós. Obren fins la 1 de la matinada, amb servei continu durant tot el dia.

Un oasi en plena voràgine. I sopant com reis, amb cafès i tal, ens va sortir per 20 euros per tita.

Ovació!

Justícia



Bé, tard, però s'ha fet justícia. Amb gent que no es dutxa, que no s'ha llegit el pla contra el que protesta, que no té un nivell intel.lectual mínim i que coacciona gent molt més preparada i tolerant que ells, no cal debatre a res. Repartiment massiu de pizzes i cap a casa hi falta gent, que avui la mama ha fet macarrons.

I avui se sumen els profes, uns altres que es mereixen la mateixa recepta. Uns tios que, amb la que està caient, surten a protestar quan cobren 2.000 euros nets al mes, tenen un lloc fixe, més dies festius que laborals i unes jornades reduïdissimes, no es mereixen més que una Cuatro Quesos amb doble de mozzarella.

País.

Monday, 16 March 2009

I say No No Nooooo

Diumenge tenia la Mitja del Maresme. Però tres factors es van aliar contra mi:

-Com sóc subnormal, divendres vaig fer un entrenament de cames força intens. Total, que dissabte les tenia molt pesades.

-L'anunciada calor: 20 graus i humitat a tutti pleni.

-La perspectiva de passar el diumenge com dissabte, és a dir, prenent el sol, jalant i passegant per la platja.

Resultat: em vaig rajar de la cursa. Pel que es veu, vaig encertar de ple, perquè es veu que la calor va ser letal i que molts corredors van petar, com expliquen els amics de corredors.cat.

Per compensar, vaig sortir a córrer durant 1:30 (gairebé una mitja, que al final em vaig animar) a primera hora del matí pels camps, polígons i platges del Maresme.

El proper entrenament per allà serà l'atac al Castell de Burriac.

I pel que fa a les curses, diumenge els 7 km de la Cursa del FCB, amb el debut de "La Mirada de Messi" a l'alta competició, i dues setmanes més tard, la cursa dels Bombers. A veure que surt després!

Wednesday, 11 March 2009

Friday, 6 March 2009

Scary Movie

Almunia afirma que la UE està preparada pel rescat de qualsevol país membre.

Una acció de Prisa val menys que un exemplar d'El País.

Amb una acció de Citigroup ara et podries comprar un hot dog.

L'atur als EUA puja fins a màxims dels darrers 25 tacos.



AIXÒ SE'N VA A PRENDRE PEL CUL.

Monday, 2 March 2009

Som-hi


Bé, ja és oficial.

El meu repte es diu Marató de Barcelona 2010.

Perquè la correré amb 30 anys.

Perquè serà el primer cop que la nostra marató superi els 10.000 participants.

Perquè coincidirà amb els Europeus d'Atletisme 2010 a BCN.

Perquè la vida és pels valents.

Thursday, 26 February 2009

El Txacolí era de garrafón, pero tampoco es para ponerse así



Suposo que tots heu vist aquest vídeo.

Sí senyor. Aplaudeixo fervementment aquesta actuació. "Pongáme un par de pintxos mientras sierro la tragaperras. Agur".

És clar que sí. Que em destrosses casa meva, jo arrasso a cops de destral el teu bar.

Si el sistema policial i judicial funcionés, actuacions així no caldrien. Democràcia i tal. Però com el sistema és una puta estafa, i això és el puto paradís dels delinqüents, la resposta només pot ser una: o tu o els quinquis.

Ara només cal aplicar aquesta solució a altre tipus d'escòria. Calem foc als peatges, agafem per banda els carteristes de la Rambla, tallem els collons als tios que assalten cases, deixa'm a mi els latin kings. Jack Bauer is back in towm.

Per últim, congratular-me que la brunete acabi donant-me la raó i beneïxi la violència, amb titulars que parlen d'heroicitat i justificant les òsties del tio del bar.

Veieu? Al final, l'únic que no ens agrada de la violència és quan la patim nosaltres. Quan l'apliquem -com en aquest cas els nacionalistes espanyols-, ho trobem necessari i justificat. Qui li anava a dir als d'El País que em donarien la raó. Benvinguts al món real, xatos.

Wednesday, 25 February 2009

Simple


No segueixo gaire l'actualitat espanyola. De fet, me la bufa cosa fina.

Però pel que es veu el tal Bermejo ha dimitit.

I el PP té organitzada una trama de corrupció que riu-te'n de Jesús Gil (al cel sigui).

Bé, una reflexió sociològica de les que m'agraden: la simplicitat sempre guanya la partida. Si demostres que hi ha una xarxa de corrupció estratosfèrica en el primer partit de l'oposició i diverses administracions públiques, però la història és complicada, amb ramificacions, molts implicats i una trama fosca, adéu. La gent perd tot interès. You're fired.

Si ho pots reduir tot a una frase del tipus "Ya ves, Paco, !El ministro y el juez cazando juntos!", no et cal res més. Bingo.

Nota mental: el principi KISS (Keep it simple, stupid) s'imposa amb una contundència brutal en la comunicació pública. Sense excepcions.

Nota mental 2: aquesta gent a la que li sembla molt complicat seguir una trama QUE LI FOT ELS CALERS IMPUNEMENT és la que després decideix el futur de tots plegats. Inquietant.

Monday, 23 February 2009

Tornarem a vèncer


Vivim en un món ple de mariques i de subnormals.

Subnormals: els que pensen que els títols es guanyen com si res, els que donen les lligues per acabades al gener, els que criden "meeessi meeessi" quan anem 0 a 0, els que juguen a cantar "olé" perquè guanyem a un puto Numància que ha vingut a jugar honestament. A tots ells: no en teniu ni puta idea de futbol ni de la vida, cretins.

Mariques: els que cauen en les trampes de la Brunete, els que entren en pànic perquè perdem un partit, els que NO denuncien els crims arbitrals com els de dissabte. A tots ells: feu-vos de l'Apañó, monyes.

I entre tots ells, JO m'elevo i en veritat us dic: TORNAREM A VÈNCER.

Ens aixecarem amb un parell d'ous i ens veurem a Canaletes. No ho dubteu ni per un instant.