Un bodriacu. Un atracu. Vaig estar a punt d'escriure una carta a l'amic Roures perquè em tornés el set euros que costa entrar a veure aquest atemptat.
Un guió que podia haver escrit el Miguel Bosé quan tenia 15 anys, una trama nul.la, una Barcelona més falsa que el ZP i uns personatges que fotries a un maleter de cotxe durant tres mesos. I per rematar-ho...una veu en off que ho explica tot, com si fos un publireportatge de Leche Pascual!!!!
Vindran guiris a punta pala perquè Barcelona queda maca, vaja, com és. Però a l'amic Allen no li perdono que hagi posat el nom de la ciutat (i del club que li dóna nom, com deia el pesident) a aquesta farsa.
Se salva alguna cosa? Sí, la Cruz, que quan fa d'ella (és a dir, de quinqui) se surt, i la Rebecca Hall, que està bona i s'ho curra, per aquest ordre.
La resta, Allen, te la pots fotre pel Manhattan. A partir d'ara no ets res més que un inadaptat que es tira la seva filla. Que a sobre és lletja lletja lletja.
PD: Roures, torna'm la pasta ja.
3 comments:
El veig tant assenyat en els seus comentaris com és habitual. Com que sóc un tio culte, citaré el celebrities de Lars Von Trier per donar-li la benvinguda al seu blog: Libertad creativa!!!!!!
Gran debut!
Espero que no sigui flor d'un dia!
Güelcom! Totalment d'acord. Xurro integral!
Post a Comment