Inquisició 2.0

Això que veieu aquí és UNA PUTA MERDA. Imagino que ja ho sabeu: una subnormalitat d'arbres de nadal "ecològics" que funcionen si pedaleges. UNA PUTA MERDA, sense discussió.

Però el drama no és que els comunistes barcelonins pareixin aquest vòmit, sinó que ens ho colin dins de la nova religió que ens amenaça: l'ecologista.

Sí, amics, estem davant d'una nova Inquisició. Si us fixeu, té els mateixos actors:

-Un déu: la natura.

-Un profeta: Al Gore.

-Un credo: reciclar, proposar mesures subnormals per estalviar un puto 0.000000000000001% d'energia, circular en bici, anar a 80...

-Persecució de l'heretge: qualsevol tio (aka l'Ansar) que s'atraveix a qüestionar la religió és immediatament dilapidat, sense entrar a debatre res. La fe no es debat, amics.

-Proselitisme: en general, els feligresos tendeixen a donar la xapa amb les seves mesures, quan no les imposen directament.

-Una massa ignorant: com a qualsevol bona religió, cal una massa que tragui sense discutir res. Quanta de la gent que accepta les mesures, i les compleix, ha llegit, s'ha informat i ha pensat sobre la rendibilitat medi ambiental i econòmica de les mateixes? Va, home, va.

Crec fermament que el medi natural s'ha de preservar. Però sense subnormalitats, dogmes ni papanatismes. Vull veure les dades de rendabilitat medi ambiental i econòmica abans d'acatar qualsevol mesura pensada pels nous inquisidors.

Compte amb ells. Són els mateixos que fa 600 anys, però ara venen amb les bicis enlloc del crucifix. I mentre traguem, seguirant convertint Barcelona en una ciutat fosca, trista, amb l'estratosfèrica Torre Agbar apagada, i amb putes merdes d'arbres de nadal encesos.

PD: els mateixos inquisidors són els que ara ens demanen que consumim. O sigui, anirem en bici, circularem a 80, els carrers estaran foscos, per després anar a l'FNAC a comprar-nos un DVD amb el que els xinesos han contaminat més del que hem estalviat amb la nostres patètiques mesures.

PD2: No acabareu amb el Nadal, mamons.

No se salvarà ni en Jack Bauer

Nens, la crisi no deixarà en peu ni a Carles Rexach. Però aquí van uns -brillants- consells per a passar-la el menys desagradablement possible:

1-No us creieu cap subnormal (insisteixo, CAP) que us digui que la crisi acabarà tal any. Cap d'ells no en té ni zorra.

2-Agafeu-vos a la cadira de la vostra feina com farieu si Cristina Almeida s'hagués llençat en bomba al vostre costat. Si no en teniu, pregueu a l'Altíssim.

3-Treieu els quartos de qualsevol lloc que no sigui el matalàs, el BBVA, el Santander i la Caixa, per aquest ordre.

4-Insulteu a qualsevol que us parli dels plans del govern i de com aquests retornaran la confiança a la gent. Uns altres que ni zorra.

5-Penseu en la de fills de puta especuladors que ara ploren per les cantonades, com Gutis de la vida.

Ah, i si voleu entendre una mica què collons ha passat aquí, consulteu aquest gràfic.

Corre, forrest

Ja està fet. M'he apuntat a la meva primera mitja. És aquesta: http://www.mitjavilanova.org/

Ara només falta un detallet: acabar-la. El 14 de desembre serà la data (el dia després de golejar el Maligne) en què es demostrarà si sóc un superheroi amb milions de titis al darrera o un simple gayer de via ampla.

Ja ho deien els romans: Alea jacta est. És a dir: marica l'últim*.

*traducció lliure
**en la foto jo, si no acabo

Coses que em generen violència

1-La música mariachi a partir de la tercera canço seguida

2-Els funcionaris de la Seguretat Social

3-Pablo Motos, Eva Hache i en general la puta merda de suposat humor de Cuatro

4-La música brasilera (aquella merda amb tambors), ídem del punt 1

5-Helena Garcia-Melero

6-Els sudamericans que et miren com si fossis Antonio Franco vestit de torero quan els parles en català (és a dir, la majoria)

7-L'expressió "artista compromès"

8-Sergio Ramos

9-Les dones i filles i germanes dels superherois (veure l´últim Batman, Red de Mentiras o el pobre Jack Bauer).

10-Els bars incapaços d'oferir unes braves que passin un control sanitari nivell Botswana (és a dir, la majoria)

Un petit temple

Seguint amb la vocació de servei públic que caracteritza aquest blog, us dono un consell que mai m'agraireu prou.

Aneu a "El Petit Bangkok", un ídem restaurant del Putget que és bueno, bonito y barato.

Regentat per un simpàtic tio amb camisa florejada, i amb una cambrera i una cuinera tailandeses com a únic servei, "El Petit Bangkok" és un putu temple.

Reserveu -fa honor al seu nom-, foteu-vos un rotllets de gambes i verdures amb paper d'arròs, un curry de llagostins amb arròs (a la foto), un wok de pollastre, un parell de birres i un flam de coco o crema de mango; i veureu el cel.

Ah, i tot a uns preus rídiculs. El va descobrir l'Encantadísimo, un tio que a la meva llista de déus està al top one juntament amb Miguel Bernardo (aka Migueli). Si l'encantadísimo em demanés que caminés d'aquí a El Papipol sobre vidres per després tirar-me en Falete, no dubteu que ho faria. Oh sí.


El Petit Bangkok
c/ Saragossa, 85 (El Putget)
08006 Barcelona
Teléfono: 616 185 196

Hi ha molt fill de puta en llibertat

Aquest cap de setmana tinc previst viatjar fins al tercer món, concretament fins a Galicia. Tot buscant un parell de llocs per visitar i tal, vaig recòrrer al google maps. I em vaig trobar amb un nom que em va glaçar la tita: "Gire a la izquierda por calle del General Franco"

Calle del General Franco. La vostra puta mare, mamons. Què collons vol dir "Calle del General Franco"? Com podeu viure en un lloc amb aquesta merda de noms??? Què feu per quedar amb els col.legues? "Quedamos en la esquina de Franco con Hitler" o què????

Aquest fet em genera prudents reflexions:

1-Els tios que toleren noms així als seus carrers són uns fills de puta i els desitjo que els tanquin a un presó turca de per vida.

2-Compte, això no és un problema de quatre eixelebrats. És una tara del troç d'Àfrica que tenim com a veí. Són milions els tios que tenen a les seves ciutats i pobles noms de fill de putes reconeguts i que ja els hi està bé. Es mereixen viure sota una dictadura eterna.

3-A aquests mamons és amb els que hem de fer pedagogia de Catalunya, parlar de llengua i piches a vinagre? I una puta merda, home.

4-Què dirien aquests tios que transiten cada dia per la Calle de Franco y su puta madre sense obrir la boca si a Catalunya hi haguessin plaques d'exterminadors d'aquest nivell?

5-Us imagineu que a Alemanya hi haguessin plaques de Hitler? I una picha. Espanya és un broma que beu DYC 43, s'entusiasma amb el Carrussel de la SER i s'enmiralla en "El Diario de Patricia".

Orgull

[s. XII; del germ. frànc. *ŭrgōlī 'excel·lència', der. de *ŭrgōl 'excel·lent']

2 Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull.

3 Cosa que és causa d'un legítim orgull. Aquell deixeble era l'orgull del seu mestre.